Com succeeix cada any, quan l’estiu arriba, una munió de banyistes i altres visitants s’aplega a les platges per tal de gaudir de la paradisíaca costa. Certament, aquest model turístic ha estat la gallina dels ous d’or de l’economia local en el darrer segle i neix d’una decisió presa a principis dels seixanta.
En un moment històric en què l’autarquia havia devastat l’economia, aquest model sorgeix com la panacea que ha de curar a tothom de tots els mals, almenys de tots els perdonables. Des de llavors, el canvi més disruptiu en el model turístic ha estat la irrupció del biquini en què les turistes estrangeres amb gens de decòrum, lluïen melic, i fins i tot, les més desvergonyides s’atrevien a dur-lo d’un indecorós blanc.
El turisme de sol i platja, com a aparador de l’amplitud de mires d’Espanya, ha canviat el territori inexorablement, i, avui dia, és el model predominant amb una competència aferrissada del turisme de creuer, una altra “gran aposta” per les iniciatives turístiques de qualitat.
Aquest plantejament ha incentivat un model totalment insostenible en què a cada temporada es repeteix un mateix mantra’. En unes escasses hores milers de persones volen gaudir d’unes mateixes atraccions turístiques en les quals l’alcohol causa importants problemes de convivència i civisme. Per postres, l’economia local només esgarrapa la xavalla d’uns turistes rics, i amb mirada de suficiència, que consumeixen mojitos’ demanats en anglès.
La sobreexplotació de la zona costanera arrossega les conseqüències mediambientals de cada temporada, ja que els nou mesos restants no són suficients per recuperar el territori de l’impacte de la massificació. En altres paraules, cada vegada les platges de postal són menys platja i més postal.
Però en un context en què l’argument ecologista és menyspreat constantment i en què l’eix econòmic monopolitza el discurs polític, l’única manera de salvar la costa és defensar que el col·lapse de les platges és el col·lapse de l’economia.
Però no tot són males notícies, podem comptar amb la fraternité’ francesa, sempre altruista i desinteressada. L’any vinent el primer món no se’n recordarà del coronavirus i aviat podrem tornar a aplicar el model mediterrani. Alegrem-nos amb joia d’aquest model turístic que tant ens ha enriquit i enriqueix. No us resistiu a la temptació i veniu a ballar a ritme caribeny a la Barceloneta.
Ben mirat, som força afortunats, encara ens queden uns quants anys abans que el canvi climàtic ens esclafi sense miraments. Saltem i ballem amb alegria, companys. No puc imaginar-me un millor escenari mentre comencem a rostir-nos sota un sol abrasador.
