Tu també, Benito?

Quina il·lusió ens havies fet -Benito Zambrano- amb la pel·lícula “Solas”, l’òpera prima amb què l’any 1998 ens vas seduir amb la teva sensibilitat i posicionaments socials. És per això que la decepció ha estat gran -la indignació també- en escoltar les teves declaracions sobre la immigració andalusa a Catalunya -tractant-nos poc menys que de negrers- a la presentació de “El Salto” al festival de cinema de Màlaga aquesta setmana passada. Pel que es veu, tampoc tu t’escapes del discurs catalanofòbic que actualment inunda i intoxica Espanya en aquest moment tan delicat per als catalans. Amb molta pena veig que tu també et rendeixes a la consigna aznarista que crida “el que pueda hacer, que haga” en la modalitat d’empastifar els rebels catalans. Tot sigui dit, tampoc no ens has sorprès gaire després del teu sonor silenci davant el vergonyós apallissament de votants que patirem el Primer d’Octubre de 2017, davant el lawfare que ens criminalitza a diari amb “proves” fabricades o el linxament que portem tants anys patint per terra, mar i aire. Per cert Benito, no és això un comportament impropi d’un artista “compromès”?

El que més ens ha sorprès de tu ara, Benito, és la teva visió partidista de la immigració a Catalunya -la que, per cert, amb tants d’esforços van fomentar Lerroux, Fraga Iribarne i Martinez Anido- contribuint així a donar una imatge dels catalans com a negrers i explotadors, amb una maniquea focalització territorial molt bèstia del tema. (Per sort la mateixa protagonista de “Solas”,  la magnífica actriu Ana Fernández, va donar una visió molt més equilibrada del fet immigratori andalús a la sèrie “La Mari” de TV3). Mai no t’has parat a demanar-se per la responsabilitat dels señoritos terratinents andalusos en el drama emigratori del teu poble? Com es nota que t’ha resultat més fàcil pujar-te al carro del “a por ellos” per culpar els catalans de tot. No podria tenir a veure la immigració amb la creació d’indústria i ocupació a Catalunya per iniciativa de tants catalans self-made que van crear indústria (tèxtil, suro, construcció…) amb inversió pròpia i estrangera, però sempre amb poca ajuda de Madrid, mentre a Andalusia us deixàveu sotmetre? No tindria cap mèrit en aquest desenvolupament català una llarga tradició amb episodis com els remences, els rabassaires o l’aprofitament dels salts hidroelèctrics i la reinversió del camp en la indústria? No sé, Benito, pregunto…

Des de Catalunya, lamentem que no aprofitessis els micròfons de Màlaga per fer un exercici més honest i profund, més autocrític del fenomen. Però és clar, això t’hagués enfrontat amb el poder, no?  Per exemple, podries haver picat la cresta al teu compatriota Antonio Banderas per adular la Legión i altres cossos repressius que van contribuir notablement a assegurar que Andalusia fos dels señoritos i no del poble, el qual es va veure forçat a emigrar o a poblar les fosses comunes de Franco? Per cert, si tants andalusos van haver de marxar, no seria més humà agrair que a Catalunya sí que se’ls donés acollida i un treball que a casa seva els era negat? I si tan antipàtics i depredadors som els catalans, ¿com és que tants centenars de milers d’andalusos es van poder integrar al nostre país, aprenent la nostra (perseguida) llengua  i sentint-se avui plenament catalans, com a tantes famílies trobaríeu? Això sí, sense oblidar els qui també van venir d’Andalusia amb una hostilitat d’origen envers la catalanitat, alguns dels quals per torturar-nos a Laietana 43 -com el pare d’Inés Arrimadas- o rapinyaires com José Manuel Lara, que va quedar-se amb bona part de les impremtes requisades a Barcelona el 39 per crear l’imperi Planeta. Ep, tampoc no oblidem que un dels grans negrers “catalans” -a qui et deus voler referir- era el càntabre afavorit pels borbons Antonio López, com acabaria denunciant amb valentia el gran poeta del poble català, Jacint Verdaguer. Així que de banalització, prejudicis i maniqueisme, Benito, els justos. D’acord?

No puc evitar de comentar-te, Benito, com ens fas enyorar el record de la visió empàtica i enamorada de Catalunya que tenien altres andalusos com Federico García Lorca, Ángel Ganivet, Manuel de Falla o el mateix Blas Infante. Al seu temps devien fer cas omís de la consigna falangista d’Onésimo Redondo -inspirat pels nazis- de convertir els catalans en l’enemic interior d’Espanya En canvi ells -Lorca i companyia- van veure en Catalunya un país de llibertat, progrés i cultura, la bandera del qual el poeta arribaria a descriure amb admiració com a “Petjades dactilogràfiques de sang sobre l’or / (que) ratllen el cor de Catalunya eterna”. Perquè així com tu Benito vas ser lloat a “Solas” per mostrar el que els crítics van anomenar l’“heroisme quotidià de tanta bona gent”, potser fóra bo que tu mateix  anessis més enllà dels tòpics que han acabat convertint els catalans en terroristes -tu ho veus bé això?- i veiéssis en el poble català valors no tan diferents als de molts altres pobles. ¿O no va ser heroisme l’u d’octubre en què 2,3 milions persones s’exposaren a l’apallissament de 10.000 policies vinguts de fora (mira per on) pel fer de votar? Potser t’ajudaria -en aquest mateix sentit- reflexionar sobre el destí dels darrers 10 presidents de la Generalitat de Catalunya -tots ells votats pels catalans- dels quals 8 patiren repressió per part de l’Estat, amb 5 casos d’exili, 5 inhabilitacions, 4 empresonaments i una pena de mort, en gran part per defensar drets democràtics. Continuaràs caracteritzant-nos com a “negrers” i “explotadors”, amic Zambrano? O començaràs a veure’ns amb uns ulls menys hostils i més ajustats a la realitat? Tindrem les nostres mancances i les nostres covardies, sí. Però almenys no deixem que ens mani VOX ni hem tingut enterrat a la Catedral de Barcelona les restes de Queipo de Llano tants anys com l’heu tingut els andalusos a Sevilla. Potser que comencessis per aparcar els tòpics i fessis una reflexió sobre casa teva abans d’afegir-te a la pertètua orgia carpetovetónica de proferir odi envers els catalans. Moltes gràcies, Benito.