Quan al 1492 els Reis Catòlics van decretar l’expulsió dels jueus dels seus territoris van culminar un procés que ja s’havia iniciat el 1391 amb les revoltes contra els calls jueus a diverses poblacions. A partir de l’expulsió, qualsevol persona que practiqués el judaisme i no s’hagués convertit passava a mans del Tribunal del Santo Oficio, és a dir, de la Inquisició. Tots els seus béns eren requisats preventivament i tant ell com i la seva família podien acabar a la foguera. El mateix passava si havia sospites de pràctiques “judaïtzants” sobretot entre els conversos o descendents dels mateixos al no ser “cristians vells”. Pràcticament tothom era susceptible de ser sospitós. El problema era que, al no haver un cos de policia com avui dia, qualsevol veí podia actuar com a delator i denunciar-te davant el Tribunal, sobretot si tenies propietats, ja que l’autoritat tendia a creure més al acusador que a l’acusat. També podia passar que, si el convers sospitava que l’anaven a detenir, fugis fora del Regne. Aleshores el judici es celebrava igualment i quan el condemnaven a la foguera cremaven un ninot que representava al fugat. Es deia aleshores que el condemnaven “en efigie”.
Us explico aquestes notes històriques pel moment actual que estem vivint. Tots recordareu els recents fets de la població andalusa de Coripe on es va penjar, cremar i disparar públicament a un ninot que representava al dolentot fugat del MHP Puigdemont. Les tradicions no sorgeixen del no res sinó que tenen un origen ancestral i el cas de Coripe i de la crema pública “en efigie” no és pas una excepció.
Ara fixeu-vos bé les desorbitades fiances que es demanen pels encausats, amb embargament dels seus béns personals inclosos. Penseu en les fiances imposades al Sandro Rosell, o a Mas, Ortega i Rigau. Però, sobre tot, penseu en el 5,8 milions d’euros de fiança posats a disset treballadors públics de la Generalitat per l’acusació d’haver participar en l’organització de l’1 d’octubre, un xifra a totes llums desorbitada i confiscatòria. Penseu també com actuen els jutges i tribunals, donant plena veracitat als delators, paper que avui dia fa el cos de policia. El resultat és una escenografia i una litúrgia que veiem en el Tribunal Suprem que també semblen hereves de les tradicions més profundes de la corona espanyola.
El Tribunal del Santo Oficio va ser creat pel Reis Catòlics i no va ser abolit a Espanya fins el 1834. Després de la guerra civil, el dictador Franco va crear el Tribunal Especial de Represión de la Masoneria y del Comunismo que al 1963 es va reconvertir en el Tribunal de Orden Público. I es que tot règim antidemocràtic es preocupa molt de reprimir i aniquilar la dissidència. Finalment, l’any 1977 el Tribunal de Orden Público es va reconvertir en l’actual Audiència Nacional. No hay más preguntas señoria.
