La resposta és sí, perquè si hi ha un moment on m’he sentit protegida, tot i no tenir cap empresa, han estat aquests dies durant la pandèmia veient com treballa Eines de País. Molts ens hi hem sentit recolzats en veure que un equip preparat gestionava d’una manera exemplar la pandèmia empresarial on l’important era la supervivència de molts llocs de treball. He de dir que, tot i que en aquests dos darrers anys tenim una figura representativa al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona, en Joan Canadell, i que en el següents dos en tindrem un altre, que per paritat serà la Mònica Roca, som davant d’un equip equilibrat, preparat i cohesionat, que van a una, i això es nota.
Han fet i estan fent de gestors per administrar i catalogar els riscos i danys durant aquests mesos d’aturada massiva, com si fossin metges diagnosticant malalties cròniques, de pimes que no estan preparades per al nou món digital que ens espera i cal fer-los una creativa posada a punt. I han encapçalat la determinació i l’empenta per crear nous models i noves idees per a no deixar-nos enrere en aquesta carrera accidental, sanitària i econòmica alhora.
He pensat que vull el mateix per al meu país: vull gent disposada i preparada per al que calgui fer per encarar el dur camí de la independència i no només al carrer. Al carrer també, perquè tots som imprescindibles. Al capdavant hi vull un gestor capaç, que sàpiga liderar, però sobretot gestionar, tota la vàlua que té aquest país. Sempre hem estat un país capdavanter en moments significatius, que només hem perdut l’equilibri quan hi ha intervingut la política de partits, esguerrant-ho tot.
Ara això rutlla i s’ha notat el canvi i l’efectivitat quan el president Torra ha treballat durant aquests mesos amb les Cambres de Comerç de Catalunya, i tot ha fluït de manera més àgil. No vull ni pensar si durant aquesta pandèmia haguessin controlat les cambres la banca i l’ibex 35, com havien fet fins ara. Si Eines de País no hagués guanyat les últimes eleccions a la cambra de Barcelona, Espanya aniria de camí a allò que va voler Queipo de Llano, l’any 1936, quan va dir “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.
Els hem barrat el pas, en aquest cas, i crec que seria bo traslladar aquesta manera de fer a la resta del País. Ells no descansaran mai, volen el control i faran el que calgui per recuperar-lo. No oblidem que la vicepresidenta del govern Rajoy, i amiga del vicepresident Junqueras, ens va deixar un missatge molt clar als catalans, que no ens portem bé: “Respetamos totalmente a los catalanes pero lo que es inaceptable es que aprovechen unas elecciones, para votar lo que les dé la gana”. Si algú pensa que Carmen Calvo és més demòcrata que Soraya, només heu de veure a qui tenen de ministre d’interior i com permeten que els jutges dirigeixin el país contra persones que volen un canvi democràtic nacional, com els CDR, la diputada Laura Borràs, el conseller Bernat Soler o intentant destruir qui destapi casos de corrupció de la monarquia.
Calen gestors arreu, professionals capacitats per tirar endavant allò que prometen i que tinguin les eines adients per resoldre els conflictes que ens trobem a cada pas.
I aturem els polítics, que només es dediquen a fer discursets, totalment contraris als que feien fa només tres anys, només per aprofitar-se de les situacions en cada moment i pensant-se que els votants no tenim memòria. Ara es dediquen alguns a insultar i menysprear els votants que no els voten només a ells. No sé si en Joan Canadell voldrà ser candidat a la presidència de Catalunya, o ho serà Mòn8caa Roca, Salvador Vergés, Albert Donaire, Montse Soler, o Jordi Puigneró, però el que sí que sé és que necessitem un bon equip amb tots, disposats a tot per, de manera professional, anar a totes i amb cadascú liderant allò que més sap fer professionalment. Heu pensat que això podria ser la llista més votada?
Nosaltres hi serem al vostre costat, mal els pesi als polítics de la vella guàrdia, aquells que ara fan més pinta de Borbons o de Rajoy, que d’aquells que un dia ens vam creure que eren el Che o Mandela i només són treballadors de l’estat espanyol.
