Durant aquest cap de setmana crec que ha passat per alt un detall gens menor de la concentració republicana a Sant Jaume que volia parar els peus a Hablemos Español. Aquesta particularitat no és cap altra que la cita es va produir sense que cap partit i/o entitat majoritaris de la societat civil republicana fes la crida des dels seus canals oficials.
Cal valorar positivament l’Acampada per la Llibertat i defugir ja d’una vegada d’aquest estigma de “friki” amb el qual es volen menystenir les iniciatives externes a l’independentisme oficial. Hi ha un món més enllà de les sigles conegudes, de les figures mediàtiques, que segueix la doctrina de les formigues incansables que no es deixen derrotar per la manca de suport -sigui quin sigui-. No els veuràs en tertúlies ni en reportatges en profunditat, però són la llavor de futures victòries on la persistència i la resistència seran imprescindibles. No és només l’Acampada per la Llibertat, són també en Joan Bona Nit, els sopars grocs, el Congrés de Piulaires, Birres per la República… En definitiva, una xarxa republicana alternativa que ahir diumenge van evitar que una concentració de caràcter nacionalista excloent demanés, a les portes del Palau de la Generalitat, que es prohibeixi el català a les aules.
L’èxit de la concentració d’aquest cap de setmana ha de servir de precedent, sense magnificar-lo ni minimitzar-lo, d’aquest corrent alternatiu que fa mesos que parla d’una onada que passarà per sobre de les direccions polítiques. I és un avís que no té cap altra intenció que la de recordar, a tots els qui ridiculitzen el poder popular, que els qui incompleixen la seva paraula no gaudeixen de la impunitat de les urnes. Ans el contrari, les urnes dictaran el rumb del moviment republicà.
