Avui és dimarts i hi ha cita per sopar a la presó amb la Dolors Bassa. Un sopar inusual en un No-lloc.
No és només una manifestació, ni una concentració, és un acte de companyia i contra l’oblit. Perquè encara que ella no ens veu, sí que ens sent, i aquest és el motiu més gran pel qual som allà. I això la Dolors ho sap.
Enmig de gralles, tambors, danses i cassoles, no hi ha tanta solitud. Omplim un buit que traspassa les parets que l’empresonen. Vivim una situació tan estratosfèrica que n’hem fet un Leiv Motiv vital, en paraules de Joan Tardà: “Mai havíem estat tants ni mai havíem arribat tan lluny”.
I, alhora, la familiaritat latent que traspua aquest ambient col·lectiu esdevé una trobada pacífica, com les que hi ha sempre a Catalunya. Ara, a més, ja hem fet que aquests murs que empresonen als nostres electes parlin, perquè en el transcurs del sopar es projecta el llaç groc i el lema “Llibertat presos polítics”.
Qui experimenta un sopar inusual com aquest no pot deixar de venir. Cada dimarts, cita a la presó.
Dolors, no estàs sola.
