El març de 2019, es va aprovar el Reial Decret legislatiu 8/2019, el qual modificava l’Estatut dels Treballadors. Aquesta nova llei es basava en un registre de la jornada laboral dels treballadors per lluitar contra la precarietat laboral. Cada treballador hauria de deixar constància de l’hora que havia entrat i sortit del seu lloc de treball.
Des de la data de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, les empreses van disposar de dos mesos per decidir de quina manera els seus treballadors durien a terme el registre. Podien optar per un sistema tradicional, paper i bolígraf o optar per les noves tecnologies. Aplicacions informàtiques, softwares de gestió o plataformes de missatgeria com podia ser Telegram, Hangouts, Line o WeChat.
En el cas que una empresa incomplís la llei o dugués un registre incorrecte del control horari, podia rebre una sanció fins a 6.000€. El registre d’horaris s’ha de mantenir vigent fins a quatre anys per si ho necessiten consultar els mateixos treballadors, representants legals o la Seguretat Social.
Segons explica el mitjà elEconomista, encara que es vagi declarar l’estat d’alarma i les empreses vagin implantar el teletreball o flexibilitzar els horaris de manera improvisada, han de seguir registrant les hores dels seus treballadors. Si amb aquesta normativa el govern pretenia un control més específic sobre els treballadors, amb el confinament i l’estat d’alarma ha quedat totalment desemparada.
Encara que segueixi publicada al BOE, qui controla els treballadors si teletreballen o s’asseuen a mirar la televisió amb els seus fills? Aquí, doncs, entra el factor de la responsabilitat social per part del treballador i el de la confiança per part de l’empresa. Per tant, guanya, el Telegram o el teletreball?
