Ara que ha passat tot, que mon pare ja descansa, toca fer repàs i donar les gràcies als que amb professionalitat, de manera vocacional, rigor i escalf alhora, ens han donat un servei magnífic d’informació, suport i també de cures al meu pare.
La sanitat pública és, i no pot ser d’una altra manera, un DEURE GOVERNAMENTAL i un DRET CONSTITUCIONAL, que ens hem de regalar tots i que no ha de servir per a cap mena de partidisme ni per a fer rics a comissionistes rapinyaires a costa de la salut. Un país sa és un país que es cuida i cuida de la seva gent. És una societat on la raó, la humanitat i el servei públic han de tenir una força social imprescindible i, per sobre de tot, hem de procurar donar una estructura equilibrada i sanejada a tots els professionals que cada dia es dediquen a salvar vides, o com és en el cas dels PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) a acompanyar-nos en la mort, dignament i sense dolor.
Avui el meu reconeixement és per al servei de PADES en general i, en especial, a la Doctora Mireia Rusiñol i a la infermera Josefina Adell, del PADES de SANT FELIU de LLOBREGAT per la paciència, perspectiva i perseverança en acompanyar els dos anys que el meu pare ha estat el seu pacient i per com han respost els dubtes que ha tingut la mare- l’eterna cuidadora- en els moments difícils de la malaltia.
Hem après, en situació de pandèmia sanitària, que molts dels procediments burocràtics per accedir a tractaments diaris, crònics o urgents, han d’avançar de manera tecnològica per, per un cantó alleugerir retards evitables i, per l’altre eliminar barreres administratives incòmodes i improductives que només porten a l’endarreriment del diagnòstic dels pacients i, per tant, a l’empitjorament dels símptomes.
Hem d’avançar i enfortir una estructura vital de país, perquè això també ens fa més forts i més responsables. I ja hem vist que la investigació i la protecció dels nostres éssers estimats, són la pedra filosofal del nostre destí.
De vegades pensem en la sanitat com aquelles persones amb bata blanca que ens curen les malalties o, simplement, que ens donen els tractaments per alleujar el dolor i ens oblidem dels sanitaris la missió dels quals és ensenyar-te a conviure-hi, amb la malaltia, a ballar amb la més lletja, i et presenten a la teva nova companya, la mort, amb amor, entrega i serenitat.
Nosaltres hem tingut sort perquè tot el procés ha estat a casa, amb la família, i sabem que, en moments molt difícils i en ple confinament, moltes famílies s’estan desintegrant físicament, amb dolor i aïllament, dividides de vegades entre hospitals sense poder-se veure o dir-se adéu. És per això que, sense demanar permís, aixeco la veu en nom dels professionals sanitaris que s’estan jugant la vida DIÀRIAMENT per salvar-nos d’aquesta pandèmia mentre que irresponsables sense cervell es passegen pels carrers, places i platges de Catalunya sense respectar les mesures que tant ens han repetit, sense protecció, i després, a les vuit del vespre, es fan selfies aplaudint des del balcó esperant que això els doni seguidors a Instagram, perquè és l’únic que els interessa.
Som el que som i el que en fem de nosaltres. I només sumant ens sumem, i només estimant, estimem. Cuideu-vos, cuidem-nos sempre.
