Ahir, van fer-se públiques unes gravacions en què la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, afirmava que “diversos jutges i fiscals espanyols van acabar amb menors d’edat” durant un viatge de treball a Colòmbia. “Es van aixecar ràpidament quan ens van veure i es van angoixar perquè els havíem vist”, assegurava Delgado, posant de manifest les seves sospites en relació a aquella situació. Aleshores, per què no va informar les autoritats corresponents dels delictes que podrien haver comès aquests homes? Aquesta pregunta hauria d’estar gravada a foc en la seva consciència però, més enllà d’això, per què -fins i tot després de publicar-se les gravacions- els socialistes han decidit blindar la ministra?
Que el president del Gobierno, Pedro Sánchez, miri a una altra banda i vulgui fer passar la filtració d’unes acusacions tan greus com un intent de “xantatge” de Villarejo al seu executiu sense donar importància al contingut de les gravacions li hauria de fer caure la cara de vergonya. I si, a més, tenim en compte que vulgui manipular l’opinió pública barrejant els “més de vint anys que ha dedicat Delgado a la lluita antijihadista” amb el fet que no existeixi encara una llista (escrita de la seva pròpia ploma) dels noms dels homes que haurien aprofitat el seu viatge a Colòmbia per -com diu ella mateixa- “acabar amb menors d’edat”, qualsevol excusa que vulgui donar al respecte no es mereix la més mínima credibilitat.
Però la cosa no acaba aquí. Potser pels anys compartits quan Delgado era fiscal, l’Audiència Nacional -l’òrgan judicial a qui competeix aquest assumpte- diu que no existeix base suficient per obrir una investigació penal. De fet, allò que més els preocupa és el fet que els àudios puguin tacar la imatge del Poder Judicial espanyol (que -perquè no dir-ho- ja està suficientment tacada) i que aquella “conversa privada” hagi transcendit ara a l’esfera pública. De fet, des del CGPJ -on també han mantingut recentment altres “converses privades” menyspreables- ja s’han afanyat a dir que no consta que Delgado assistís a cap dels cursos a Colòmbia dels que va parlar amb Villarejo. Així doncs, sembla que als poders de l’Estat, com sempre, allò que menys els interessa és apropar-se a la veritat, sinó espolsar-se del damunt qualsevol mena de responsabilitat per la classe de persones a les quals permeten campar al seu aire i actuar amb total impunitat.
I, després, estan els partits del Congreso espanyol. Tots fent-se els indignats, però amagant al darrere d’aquesta indignació fingida interessos partidistes per exigir la dimissió de Delgado. Tant PP com Ciudadanos, de fet, han demanat la compareixença de la ministra a la Comissió de Justícia de la cambra baixa espanyola (que, finalment, serà el 10 d’octubre) perquè resulta que aquests àudios sí que se’ls creuen. I, pregunto, què tenen de diferents aquests dels àudios en què l’examant del rei emèrit, Corinna Sayn-Wittgenstein, parlava amb Villarejo sobre presumptes delictes que relacionarien Juan Carlos I amb pràctiques de corrupció? Per què aleshores els partits del 155 van tombar la creació d’una comissió d’investigació? Se’ls veu tant el llautó que fins i tot Albert Rivera ja ha aprofitat per demanar eleccions anticipades emparant-se en els àudios de Delgado.
