El futur em fa por. No me n’havia fet mai pas tant com fins ara. Per què, què és el futur? Crec que ningú sap què és. Sabem què és el passat perquè l’hem estudiat i reconeixem el present perquè l’estem vivint. Però i el futur? Qui me’n pot fer cinc cèntims? Fa temps que es parla del canvi climàtic però encara el veiem massa lluny. I no ens n’adonarem que ja tindrem la catàstrofe a sobre. Qui n’havia parlat del Coronavirus? I guaiteu, d’un dia per l’altre el rebombori que ha provocat.
Quantes mesures s’estan implementant de cop i volta per combatre aquest microorganisme? Amb el temps i hores que fa que parlem de l’era digital, quines mesures hem adoptat per conviure-hi? Com evitem vendre’ns a les grans empreses? I com reduirem aquest efecte hivernacle que ja estem patint? Qui escolta o llegeix Greta Thunberg encara? Potser va ser sols un boom i l’hauríem d’haver escoltat un temps més. Tenim el Govern de Catalunya a pedaços, discutint encara per veure qui governa, i mentrestant nosaltres seguim embrutant i contaminant. Realment som tan activistes, tan ecològics, tan sostenibles com diem?
Tal com deia Greta fa uns mesos, “Vostès vénen a nosaltres, els joves, a la recerca d’esperança? Com s’atreveixen?”. De fet, no és l’única jove que difon aquesta mentalitat. El cantant egarenc Miki Núñez deia al programa de televisió Revolució 4.0 presentat per Xantal Llavina: “Quin llegat que ens heu deixat” referint-se a aquest futur tan enfeinat que ens haurem d’enfrontar. O l’activista Carlota Bruna que cada dilluns comparteix a través d’Instagram les “Monday Facts” per prendre consciència com estem desmanegant el planeta. Si les noves tecnologies i la ciència són les eines clau per combatre aquest futur tan incert que ens espera, per què no les comencen a posar en pràctica ara? No tenen les eines o no saben com utilitzar-les? Perquè si hem d’esperar que els joves, aquesta nova generació que encara s’està educant, arregli el món, potser haurem fet tard.
