VESTIR. Queden totalment prohibides les vambes esportives, les dessuadores que duen una caputxa i els buffs de qualsevol espècie. Quan ens vestim, els catalans no podem encobrir la nostra cara perquè tapar-nos el rostre és de forasters.
MURMURI. Queda prohibit el murmuri que diu que els Mossos s’han passat tres pobles i que el senyor Buch ha de dimitir: tothom sap que els mossos tenen un bon fons. A tothom se li pot escapar un “Toma, hijo de puta”. Cal entendre la catarsi expressiva en el seu context i el seu moment. A més, la policia mai ha parlat en prosa poètica.
DEFENSA. Queda prohibit defensar-se i fer caure la suor d’aquells homes armats que volen organitzar el teu món intern. Potser ja és hora que te n’adonis: el futur no és teu sinó d’aquests homes. Queda totalment prohibida la violència: així com Marie Kondo té el monopoli de l’ordre domèstic, Grande Marlaska té el monopoli de la violència. Queda prohibida, per tant, l’exposició corporal a qualsevol mena de manifestacions socials que puguin finalitzar amb contusions lleus o la pèrdua d’un tros de carn.
RIURE. Colpejar i disparar de forma indiscriminada no ha de ser gens fàcil. Liderar la violència no hauria de merèixer cap retret si l’estat del benestar ho permet. Per tant queda prohibit riure’s dels policies que van caure dels furgons i dels que, per accident, van disparar-se entre ells. El dolor aliè mai ens hauria d’empènyer a la sornegueria.
QUEIXA. Queda prohibit parlar amb les teves pròpies paraules. Per ordre suprem, queda prohibit clamar “llibertat presos polítics i exiliats!”, entonar cançons dels Manel o desemboirar qualsevol qüestió que pugui difondre una idea contrària al sistema. Queda prohibit queixar-se i estar enfadats, els catalans sempre hem sigut gent de pau.
TSUNAMI. Queda prohibit ser o semblar el Tsunami Democràtic; tenir petards de Sant Joan a casa, mapes de la ciutat o cartells del Che al menjador de casa. El terrorisme i els aldarulls queden restringits, únicament, als homes que tenen permís per fer servir la violència.
BRÚIXOLA. Amb tot això, estimat lector, una vegada ja no siguis tu i et converteixis en l’esclau d’un sistema obsolet, el millor que pots fer és votar al Partit Socialista, sí, ja que potser és l’únic que et garanteix la prohibició com un estil de vida. Si has crescut amb la prohibició com a brúixola, és comprensible que sentis certa nostàlgia (o plaer) amb l’abús de poder que volen imposar-te per la força.
DIUMENGE. Aquest 10-N, votis o no, et convido a no jutjar al jovent que ha perdut la por: la por a la patologia de la prohibició que estem patint a Catalunya. És fàcil: ens trobaràs allà on està prohibit.
