Aquest article es publicarà dimarts vinent, però l’escriure en dues parts, la primera avui dijous al vespre. Ho faig així perquè el que vull dir, no hi té res a veure amb la política de l’última hora, ni tan sols amb l’última hora del coronavirus o del TC. Aquest primera part de l’article va dedicat a la gent que em llegeix, vés a saber per què.
Sabeu que de tant en tant publico el que penso sobre el que està passant. Ho faig amb poques floritures, de vegades amb ironia amarga com diu la meva amiga Montserrat, i d’altres, amb ganes de fer-vos riure, però sempre amb voluntat de connectar. Crec que, en el fons, estem tots a prop els uns dels altres i raonem el mateix o en un sentit semblant.
Dimarts que ve, potser Tsunami democràtic torni a funcionar o jo estigui a 39 de febre i camí a l’UCI, però el que sí que sé és que en aquesta vida hauré fet coses que m’agraden, algunes de les quals segur que no tornaria a fer. Perquè això és la vida, no? Aprendre i millorar.
Pensant en la segona part de l’article, em pregunto què podrà haver passat de dijous, ara que escric, a dimarts? Seran fets que, lògicament, jo no coneixia avui dijous anterior. Ja ho tinc!
Doncs que serem igual d’incompetents, o fins i tot més, però que seguirem amb totes les nostres forces intentant ser millors, perquè així som els éssers humans: incomplets i incongruents en la recerca d’un lloc de feina, d’un amor o d’una il·lusió.
Vull pensar que tot i que vivim en un mar de dubtes, dimarts seguirem vius més dels que se suposa que amenaça de matar la pandèmia i ens retrobarem altre cop.
Bon cap de setmana 😘
Dimarts, 17 Març de 2020
Doncs no! No ha estat un bon cap de setmana i, si dijous tenia certeses, dubtes i prioritats, avui, tot ha canviat, i allò que dubtava ara és certesa i d’allò que creia fermament, ara en dubto.
Això sí, veient com han declarat l’Estat d’alarma, no m’he equivocat dient que estem rodejats d’incompetents, I, sentint el que s’ha dit de mantenir les activitats primordials, de sobte m’ha vingut al cap una qüestió existencial: que fem ara amb el sexe? És prioritari?
Estimar i tenir orgasmes, és una prioritat en moments d’estrès i confinament? I no tenir-ne, ens traumatitza?
Hem d’estar confinades a casa, i normalment vivim aparellats. Ara, sense treballar, estem més hores junts, però els metges aconsellen no tocar-nos! O potser vivim amb els pares, la nostra parella també viu amb la seva família i només podem contactar via digital. I ens frustrem!
Les abraçades també són necessàries, però si estimes de debò quan abraces no ho fas per protegir-te o per protegir a qui estimes. Després tenim els que diuen que ens estimen i per això ens volen units i, és clar, per aquí ja no hi passo, sobretot quan apareixen en escena quatre ministres, un GC, un PN, un militar de Terra i un de l’Aire i només un metge, que per cert no sé ni si l’han deixat parlar. Ha estat un veritable espectacle dantesc!
Veient aquest xou, també penso que, en un estat d’alarma, el Deep State espanyol té el control absolut de les nostres vides i poden (i volen) retallar-nos les paraules. A mi, però, no em faran callar i, si aquest article no es pot publicar, per ordre del que per a mi és un cop d’estat, que tot aquest desplegament no és res més que un 155 encobert (recolzat per la Llei Mordassa) perquè ningú parli del desgavell sanitari que ens està posant en perill a milions de persones, aleshores el penjaré a Twitter en un fil o, si no, el faré arribar allà on sigui. Així que, som-hi:
Escuche bien, Sr. Pedro Sánchez: ampliar la pandèmia por toda España, sin cerrar provincias y fronteras, es Infectar a más población. No lo digo yo, lo dicen los especialistas en epidemias, y por eso le digo que le hago responsable único de lo que pueda pasar en su EspaÑa UNA, GRANDE y LIBRE.
Visca Catalunya lliure!
