Aquest cap de setmana, dirigents del PDeCat es contradeien públicament sobre les possibilitats que el partit aprovi els pressupostos generals de l’Estat. Una situació (si més no) inoportuna, tenint en compte que el sobiranisme exigeix més que mai claredat per part dels seus líders polítics. Que la vicepresidenta de la formació, Míriam Nogueras, hagués de sortir al pas de les declaracions del diputat Ferran Bel per desmentir que el PDeCat es plantegi no bloquejar la tramitació dels pressupostos de Pedro Sánchez ha estat una nova mostra de les discrepàncies que existeixen en el si de l’independentisme.
I, precisament de discrepàncies internes, se n’ha fartat aquest any el republicanisme de base. En cap cas estic dient que no hi pugui haver desacords pel que fa a determinades decisions, però és important que les cares visibles del moviment sàpiguen solucionar-los sense frustrar encara més la ciutadania. No cometre la imprudència de desencantar els seus votants amb debats que haurien de ser interns i més quan tenen a veure amb presos polítics, exiliats i dret a l’autodeterminació, les condicions que els partits independentistes van marcar en un primer moment per donar suport als números del Gobierno. Que si pressupostos sí, que si pressupostos no… Que s’aclareixin i (sobretot, si han d’acabar aprovant-los) que ens parlin clar! A partir d’aquí, la ciutadania sabrà què fer.
