No ho puc entendre. No m’ho puc creure…! Com pot ser que la majoria de tertulians, mitjans de comunicació i, fins i tot, alguns polítics estiguin donant per bo el suposat “diàleg” que “s’ha obert” entre l’Estat i Catalunya.
Però si ja és ben sabut que no en sortirà res de bo! És una mentida, és una fal·làcia, és un teatre “i del bo”. L’Estat és un expert farsant i no és la primera vegada que juga amb falses promeses per a buscar una distensió. Ja ho hem viscut!
A més, tampoc dissimulen: ja li va deixar clar Pedro Sánchez a Quim Torra que res del que es parli en aquesta mesa de diàleg podrà sobrepassar els límits de la sacrosanta Constitución Espanyola. Això ja és un veto a la base de tot plegat: censura al diàleg per parlar del referèndum d’autodeterminació, l’amnistia i la fi de la repressió. I els 40 i escaig punts que ha aportat Sánchez ara ja és tard. Això és un etapa cremada, és del 2009.
I prou d’enganyar-nos, això no és diàleg perquè aquestes tres peticions ja estan descartades. Ep, i no són demanar el cel, són peticions legítimes, necessàries i democràtiques. No poder ni abordar-ho és una estafa i un autèntic frau al diàleg.
Us poso un exemple: imaginem que dues persones en diferent posició jeràrquica (una per sobre de l’altra) queden per dialogar. Un té un got i una garrafa d’aigua i l’altre només té un got. El que no té la gerra li demana aigua, té set. L’altre li diu que segui a dialogar però li nega l’aigua. Oi que tothom entendria que així no es pot dialogar? Quedaria clar que qui ofereix la mà a parlar però negant allò essencial per poder negociar és en realitat un dèspota autoritari farsant i hipòcrita, oi? Doncs és exactament això!
Quina por em fan aquells catalanets que es deixen encegar amb quatre bones paraules i que pensaran “ara sí, amb aquest Gobierno sí”. Quantes més vegades haurem d’empassar-nos falses promeses i paraules traïdores per no confiar mai més en l’Estat? Com pot ser que encara hi ha gent que s’ho cregui? Perquè tenim tanta poca memòria els catalans?
Som a un punt de no retorn. O avancem cap a la independència o ho perdrem tot. L’Estat sap que no podrà tornar a donar les competències i l’autonomia que hem “gaudit” fins ara perquè són les que ens han permès avançar fins aquí. El camí del mig significa la desaparició, no en tingueu cap dubte.
A la següent trobada bilateral: o es posa data al referèndum o que els catalans s’aixequin de la taula i seguim buscant el camí unilateral cap la independència. I quan ho fem, ampliarem la base de cop, com ho vam fer l’1-O.
