Aquestes paraules molt possiblement ens sonen a tots. Les hem repetit més d’una vegada en cada una de les manifestacions independentistes que hem estat quan hem detectat un mitjà de comunicació espanyol. Però, que tenim fonament per a dir-ho?
La resposta és sí. No recordem els grans especials informatius que van fer quan havien manifestat que s’havien trobat explosius a les cases dels CDR que van acusar de terroristes? Però després de tota aquella tortura i mala estona, algú va demanar perdó o ho va aclarir? Va sortir en algun dels mitjans “convencionals” espanyols?
Ja ho vam viure durant l’1 d’octubre, quan els mitjans espanyols van evitar mostrar les imatges de violència policial contra el nostre poble, i entre ells i els polítics de l’Estat negaven el que havia succeït i desacreditaven mitjans reconeguts com la BBC, a qui titllaven de manipulació per les seves imatges.
Però després arriba el nivell següent, en el que els mitjans es conjuren per atacar una persona que comença a fer mal. Ja poden fer-ho a través d’Albert Soler al “Diari de Girona” o de Ramón de España al “Crónica Global”.
Opinadors que el primer que fan és utilitzar paraules com “maricona histérica”, tal com ha fet aquest darrer amb un servidor.
L’insult i el menyspreu sempre surt per la boca dels de sempre, i de ben segur que utilitzaran la mentida, com hem explicat abans, per desacreditar a tot aquell que els faci nosa. Recordo que també ho va fer “El Periodico” a través dels seus opinadors atacant a Oriol Mitjà, a qui sembla que els dies li donen la raó.
Ens volen parlar d’odi, ens volen titllar de mesquins, ens poden insultar des dels seus articles, però no passa res. Saben que poden escriure darrere d’un ordinador emparats per la “llibertat d’expressió”. Una llibertat d’expressió que pel que sembla només protegeix als afins al règim polític i ideològic unionista espanyol.
Veure els seus articles d’opinió per llegir un reguitzell d’insults i menyspreus, és l’evidència que estem fent les coses bé i que els fa mal. Per això aquest odi, aquesta rancúnia, aquests atacs ferotges posant a una persona al bell mig del focus.
Encara que hagin d’interpretar unes paraules, encara que hagin de fer més un article d’opinió sobre el que creuen que algú ha dit, que no pas en el que realment s’ha dit.
No ens hem de sorprendre de res, el 2015 ja hi havia una publicació de la Universitat d’Oxford (que no és una universitat que precisament destaqui per a ser independentista catalana), que parlava que la premsa espanyola era la menys creïble d’Europa.
Una cosa són els articles d’opinió, on tots sabem que si s’opina sobre un Govern independentista, o sobre un activista, utilitzaran les pitjors paraules i insults. No ens ha de sorprendre, ja que pel que sembla és una marca de la casa dels opinadors quan es tracta de parlar de l’independentisme, es diguin Ramón de España, Xavier Sardà o Albert Soler.
Sempre hi ha algun mitjà de comunicació que llença la primera pedra, fins que algun d’aquests “elements tòxics” fa el seu article, degradant al màxim una persona davant les seves hordes de fanàtics disposats a llegir les bajanades i improperis.
Alguns es pensen que el periodisme i l’opinió es tracta d’això, de denigrar a les persones i d’assenyalar-les públicament.
Potser és que alguns mitjans han adoptat aquella estratègia que ja impulsava Goebbels d’assenyalar al dissident, encara que sigui amb mentides, fins que algun psicòpata actuï pel seu compte, mogut per l’odi escampat per aquesta gent.
No ens ha de sobtar cap de les paraules d’aquests “periodistes”
No oblidem també de les generoses subvencions i ajudes mitjançant les subscripcions, que obtenen molts d’aquests mitjans esmentats. Però si no, sempre pot sortir el Gobierno a regalar 15 milions d’euros a les televisions privades. Potser perquè deuen necessitar que en moments com l’actual, parlin bé d’ells.
Volen parlar de roïnesa, volen parlar de mesquinesa, volen parlar de fanatisme, volen parlar de com ser miserables. Doncs bé, només fa falta que parlin d’ells mateixos i trobaran tots aquests adjectius i qualificatius amb els quals ens tenen acostumats a llegir quan parlen dels altres des de la mentida, l’odi, la xenofòbia, i fins i tot, l’homofòbia.
Però no faran cap article sobre excaporals dels Mossos d’Esquadra que es dediquen a penjar fotografies de casa teva, d’assetjar gent al lloc de treball, d’inventar el que afirma sense cap mena de proves. Potser és que al Gobierno i a aquests periodistes ja els hi va bé tenir aquesta classe de gent que els faci la feina bruta. Al capdavall, sempre és útil tenir algú que insulti gratuïtament i faci assetjament a aquell que discrepa o opina de manera diferent. Llavors, a aquest el protegiran. O simplement miraran cap a una altra banda i no parlaran dels tests psicològics, perquè segurament estaran d’acord ideològicament amb el que pensen i diuen.
Aquí som molts els que ho tenim clar: premsa espanyola, manipuladora. I jo hi afegiria: professionals de generar odi. Com he dit abans, dignes representants actuals de l’escola de Goebbels.
