Avui no estic per floritures, estem en un moment molt greu i no veig cap moviment important des de l’espai de la Crida Nacional.
No parlaré de les complicacions estructurals, ni de l’administració interna, simplement, com a associada de la Crida, em faig una pregunta bàsica: “La Crida Nacional treballa pel país o l’ha engolit la partitocràcia?”. No dubto de la bona voluntat de moltes de les persones que hi treballen, la qüestió és què estem fent per assolir allò pel qual es va crear.
Tots sabem que un cop escapçats els dirigents del procés, amb els presos polítics, l’imperi espanyol necessitava aprofundir en la divisió dels partits polítics.
Per combatre aquest context polític català tan dividit, va néixer la Crida Nacional, un espai creat amb la idea de transversalitat, a l’estil de la llista del President Puigdemont, un espai on les ideologies no fossin un obstacle sinó el camí de confluència per assolir la independència i una eina per influir i pressionar als partits i associacions escapçades per la violència i la repressió de l’Estat.
Sé del cert que hi ha gent molt involucrada i que fa molt temps que treballa a la Crida que està disposada a deixar-s’hi la pell per la independència, però també crec que hem de ser exigents amb qui en forma part per exigir-los fets per seguir endavant. No volem que la Crida es converteixi amb una eina per aturar el moviment quan calgui, com ja han fet altres vegades altres organismes. Si això acaba passant, la Crida acabarà enterrada sense pena ni glòria. Cal que actuant ja amb determinació i fermesa. La nostra paciència no és infinita.
La gent hi és, de manera transversal, d’esquerres, socialdemòcrates i liberals, que busquem assolir junts en una sola veu un futur per Catalunya. Primer el país, i quan el tinguem, ja ens barallarem en l’eix esquerra-dreta.
Tinc la sensació que anem massa a poc a poc i potser ja comencem a fer tard. Fins i tot, algú podria tenir la impressió, que la Crida ni tan sols ho està intentant. I això ens hauria de preocupar a tots els que hi estem implicats.
On és la declaració de la Crida amb relació als moviments de la Injustícia del regne espanyol sobre la sobirania de Catalunya i sobre la persona específica del President Quim Torra?
On és la defensa unitària transversal de l’espai, protegint de manera unilateral les nostres institucions?
No vull pensar que a la Crida ens estigui passant el que ha succeït a Òmnium i a l’Assemblea, on els partits polítics han lluitat per tenir les seves quotes de poder i, així, tenir controlades les dues principals entitats de la societat civil independentista, perquè seria dramàtic.
Amb tota la repressió que els ha caigut als seus 3 presidents, el MHP Torra, pròximament inhabilitat, el MHP Puigdemont ara eurodiputat i exiliat i Jordi Sànchez pres polític, on ha quedat la Crida per a ells? On ha anat a parar aquella força de fa un any amb el seu congrés fundacional i tota l’empenta i energia que desprenia? La Crida és o no és una eina real per assolir la República? Torra, Puigdemont i Sànchez hauran de donar explicacions si finalment tot queda en no res.
Sé que molts dels que dirigeixen l’espai i tots els ens hi vam associar, volem resultats. Però potser d’altres ja els va bé que sembli que la Crida està congelada a la nevera.
Sigui com sigui, els que som de la Crida Nacional volem respostes. Som els que sabem que les ideologies partidistes només ens han separat i no estem disposats a repetir els errors de la desunió i que el més important és la independència de Catalunya.
Som demòcrates, defensem els drets fonamentals i volem que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República, i mentre no es vegi clar quina és la diferència entre els partits i associacions amb la Crida Nacional, és que no s’està fent bé la feina encomanada.
No esperarem eternament, de fet estem al límit.
