Estem presenciant un judici a la democràcia. Un judici en el qual, després de les declaracions dels acusats, estan prestant declaració els testimonis.
I entre aquests testimonis, ha arribat el torn de Pérez de los Cobos. Després de les declaracions del sr. Jose Antonio Nieto, número 2 d’Interior, el qual va negar les càrregues policials contra els votants, qui va negar els ferits, però que a més va negar que hi haguessin agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) amb alguna baixa arran de l’actuació durant el referèndum.
Una cosa en la qual han coincidit, és en crear i seguir el fals relat de la fiscalia, mentint davant un tribunal com a testimonis que estan obligats a dir la veritat. Això té un nom: perjuri.
Pérez de los Cobos s’ha tret les puces de sobre i ha carregat contra el cos de Mossos d’Esquadra, acusant-lo d’inacció durant el referèndum i acusant el poble català com a colpista.
Potser hauríem de recordar que, com va explicar el digital La República, Pérez de los Cobos va ser un dels col·laboradors durant el cop d’Estat de Tejero, en la que van entrar al Congreso disparant trets a l’aire. Un autèntic cop d’Estat amb violència. No podria ser que amb aquest passat, Pérez de los Cobos confongui el que és un cop d’Estat amb la democràcia? No podria ser que la seva percepció de democràcia avançada sigui entrar en un hemicicle a imposar les idees per la força? La resposta la teniu només veient les càrregues de l’1 d’octubre, on queda evident que l’Estat, mitjançant les seves forces policials, va pretendre imposar el seu relat i idees mitjançant la força.
Un Estat que va utilitzar la policia per finalitats polítiques. I això té un nom: Policia política.
I quan la policia política actua com a tal, contra una població que vol democràcia i votar, és impossible no recordar la policia de les dictadures feixistes a Europa, al servei de règims que anul·laren la democràcia dels seus ciutadans per imposar ideologies totalitàries i antidemocràtiques.
Així doncs, Pérez de los Cobos ha passat a la càrrega i a inculpar a la policia democràtica que hi va haver aquell dia, que no va utilitzar la violència contra els ciutadans d’un país que lliurement pretenien votar, però no ha fet cap mena d’autocrítica per una gestió pèssima de l’actuació per part dels cossos de policia espanyols, que en cap moment van tenir, sota el comandament de Pérez de los Cobos, cap coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
Però havent vist vídeos de com acomiadaven a les FCSE que anaven a Catalunya, veient com des de dins d’autobusos amb policies a l’interior cantaven “A por ellos” quan es dirigien cap a Catalunya… encara algú pot posar en dubte que hi havia una motivació política darrera d’aquella actuació i que hi havia una ideologia clara darrera de molts dels seus agents (que no tots) on pretenien causar terror a Catalunya per part que la gent tingués por a una cosa tan normal en democràcia com votar?
Pérez de los Cobos ha demostrat que el seu títol de Coronel li queda petit, ja que la seva actuació i gestió, juntament amb el seu passat on sí va col·laborar amb un cop d’Estat violent, deixen evident que s’apropa més a la ideologia i manera d’actuació dels Obergruppenführer alemanys de final dels anys 30.
