Aquest dissabte ens espera una fita molt important: Perpinyà es convertirà en el focus d’atenció i en el centre de totes les mirades, ja que el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí, ara eurodiputats, trepitjaran Catalunya per primer cop des de la seva marxa a l’exili. Sí, la Catalunya sota administració francesa, però no oblidem que també és part del nostre país. A més, els nostres germans nord-catalans ens agrairan molt que no els oblidem, deixant-los al marge de la nostra realitat col·lectiva.
Entrant en matèria. Durant tots aquests dies hem sentit veus partidistes constants amb l’únic objectiu de desprestigiar i fer fracassar un acte de país que només vol posar la República catalana al centre. Diuen que la cita a la capital nord-catalana serà un acte electoral i fins i tot ataquen de mala manera al president Puigdemont i a tot el seu entorn, titllant-lo de populista o cabdillista. El nerviosisme d’alguns sectors temorosos no els fa veure les barbaritats que surten dels seus tuits, opinions o boques.
Aquest gran acte, per si encara no ho sabien, està organitzat pel Consell per la República, que engloba a persones d’ideologies ben diverses i de totes les adscripcions polítiques existents en l’independentisme, perquè aquesta estructura en expansió és i ha de ser de tothom.
Malauradament, aquest 29 de febrer no hi podrà ser el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, però no per culpa dels seus companys eurodiputats i membres del govern a l’exili, sinó per causa única de la repressió i la injustícia incessant de l’Estat espanyol. I estic molt segur que aquest acte també es convertirà en homenatge a l’eurodiputat Junqueras, que ja hauria d’haver estat alliberat juntament amb la resta de presos polítics.
Li he de dir una cosa ben clara al Roger Heredia, perquè si no li dic, explotaré: És pervers que continuïs amb aquesta dinàmica fratricida que no fa més que aguditzar les nostres diferències. És pervers intentar fer veure, amb mentides, que el Consell per la República està actuant de manera partidista quan no és cert. M’omple, a més, de vergonya que aprofitis aquest moment per vomitar, amb les teves paraules, a sobre de la gran feinada de tots els voluntaris que faran possible que l’acte unitari de Perpinyà sigui tot un èxit. Potser no és la teva intenció, però ho sembla.
És intolerable que aquest sigui el teu nivell com ho ha demostrat al seu últim article a El Nacional. Amb aquesta mena d’atacs vols aconseguir la unitat i la confraternitat? Així no anem bé! No t’adones que l’estratègia de l’Estat és dividir-nos? Que no veus que a més estàs caient en el seu vil parany?
Però en fi, no cal que et preocupis més. Perpinyà no es convertirà pas en un míting electoral de Junts per Catalunya. Membres del mateix Govern del CxR com l’Aurora Madaula i en Guillem Fuster, poc sospitosos de ser ”convergents”, ja van desmentir aquesta opció irreal que segueixes esbombant a tort i a dret.
També em preocupa que el Consell per la República, però també qualsevol altra entitat independentista pugui ser víctima de les inèrcies de partit i almenys jo treballaré perquè això no passi, mentre que d’altres pretenen aprofundir en aquestes inèrcies per convertir estructures útils i fonamentals per assolir la plena independència en ens inerts, inoperatius i paralitzats per les derives estratègiques i partidistes que ens allunyen de la unitat d’acció que necessitem per continuar i conquerir la República catalana.
Aquest dissabte jo hi seré. Perpinyà ens espera a tots. I allà li mostraré tot el meu suport al president Puigdemont. Un suport que és absolut, perquè ell ha demostrat en tot moment que sap reconèixer els errors del passat i a més està completament disposat a remeiar-los, escoltant, reflexionant, però sobretot actuant sense vacil·lacions amb el clar objectiu d’avançar a pas ferm cap a la República independent que vam guanyar l’1 d’octubre.
A partir de la cita a Perpinyà, aquesta és la via de dignitat i fermesa que hem d’agafar per poder arribar a bon port. Altres vies ja s’han provat i totes han acabat com el rosari de l’aurora, un fracàs absolut. No ens oblidem que Pedro Sánchez ens ven fals diàleg mentre la Fiscalia, que ell mateix controla, exigeix que en Forn o en Cuixart siguin ”reeducats” com si es tractés de l’Espanya franquista. No hem de caure més en les trampes de l’Estat. Encara hi som a temps de canviar el rumb dels esdeveniments.
