Una sola peça d’un puzle no aporta gaire informació, però quan aconseguim ajuntar-ne tres o quatre, s’avança molt perquè ja s’hi pot endevinar un dibuix, un perfil, una taca de color o, fins i tot pot començar a albirar-se el projecte d’allò que creus que serà definitivament la imatge final en el llenç complet.
Fa mesos que a Espanya no s’aixeca cap corrupció, claveguera, estructura franquista, alçament agressiu per part d’algunes forces de l’Estat i partits d’extrema dreta disposats a sortir d’Europa per conservar la unitat d’Espanya. L’estat ha llençat per la borda diners a cabassos per netejar la imatge de la MADRE PATRIA i de la MONARQUIA, que no és sinó un niu de comissionistes de tota mena de productes: petroli, armes o vés-a-saber què més i tot amagat sota la reial catifa. De fet, la història ens ensenya que cada cop que s’ha fet fora els Borbons, sempre ha estat per lladres. Potser és genètic.
I com es pot fer això? Com es pot tornar a emblanquir el règim del 78, com ho va fer FELIPE GONZÁLEZ a canvi de “coronar-se” durant tants ANYS?
Doncs el que sí poden fer és crear un rei Midas a Catalunya i dir-nos que tot allò que toqui, ell o els seus, es convertirà en or, en aquest cas entenent l’or com a vots sortits d’enquestes manipulades. Oi que heu vist que a la darrera que ha tret el CEO no hi ha alguns partits com Juntsxcat ni tampoc no hi són alguns dirigents, com el president Carles Puigdemont?
I si amb el Rei Midas potser no n’hi hagi prou, sortim a prometre-li a la monja de Poblet “Un país per demà”.
Si els Pujol es van vendre pel 3% i la junta d’Andalusia ho feia pel 33% vol dir que, a Catalunya, ens venem els vots, i a nosaltres mateixos, per quatre “quartos”.
La preparació és evident, i molt ben estructurada, d’alguns partits independentistes “però ara potser no tant” juguin la carta de “l’eix social” o sigui que ens diuen que “estiguem content amb les engrunes que ofereix el règim”, davant l’atracament sistemàtic anual, no fa gaire reivindicat i ara renegat per uns líders ja en campanya. O potser és que simplement ho fan per carregar-se això de creure ara amb la justícia espanyola.
Tornant al puzle, algunes peces es poden forçar. Ho va dir l’aleshores candidat a ser el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el seu debat d’investidura el dia 10 de gener de 2016: “això de l’encaix a vegades és forçat i s’ha d’anar empenyent i estrenyent, però, si passats trenta anys no encaixa, potser és que hi ha peces que no volem ser encaixades.
Cada elecció a Catalunya és un reforçament del referèndum que ja vam fer l’1 d’octubre i es va guanyar. El 21D es va reafirmar i tornarà a passar el mateix quan el President Torra ho anunciï.
Les peces del PUZZLE, són TOTES igual d’importants, però han de ser peces originals, les que pertoquen a Catalunya són peces manipulades i per tant l’encaix és impossible, i exactament això és el que tornarem a dir a les urnes.
Vull recalcar la idea de com n’és d’IMPORTANT guanyar totes les eleccions, siguin autonòmiques “refrendatàries”, municipals o europees. Són peces indispensables per a la nostra CAUSA JUSTA.
Servidora, quan tinc dubtes, sempre penso contra qui va TOTHOM i aleshores tinc clar quin és el CAMÍ que he de seguir i amb quines persones. ARA ÉS HORA, SEGADORS. ARA ÉS HORA D’ESTAR ALERTA.
