S’ha tornat a encetar el debat de quin és el nombre de vots a favor de la independència necessari per a fer efectiva la República de Catalunya i Aran després que una “enquesta recent” tornés a reflectir que l’independentisme pot superar el 50% en unes eleccions.
Alguns defensem que s’ha de fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. Un mandat sorgit d’un referèndum en el qual estava convocat i hi podia votar absolutament tothom. No només els independentistes. Alguns pensem que qui no va anar a votar va ser perquè així ho va decidir o fins i tot, perquè la violència d’un Estat ho va impedir, però això no és motiu per no tenir en compte a més de 2 milions de persones que van anar a votar, jugant-se la seva integritat contra un estat completament embogit, ferit i venjatiu (fins al punt que avui en dia encara n’estem pagant les conseqüències).
Uns altres, defensen que cal seguir defensant un diàleg amb l’Estat, encara que al poder hi hagi el mateix partit que es va comprometre a aprovar l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, però que després presumien d’haver-se’l carregat.
Segueixen defensant una taula de diàleg, que no deixa de ser una enganyifa perquè no hi ha voluntat de tirar-la endavant, mentre segueixen tenint segrestats uns presos per haver permès un referèndum o haver pujat damunt d’un vehicle.
Les posicions poden ser legítimes, unes més valentes i unes més covardes. Però el que no sembla legítim és que alguns manifestin que, encara que siguem majoria i superem el 50% no som suficients. És a dir, no n’hi ha prou en ser l’opció preferida per la majoria. Llavors, per què votem? Per què decidim el nostre futur si, tot i ser majoria, aquells que diuen que representaran el nostre vot no volen tirar endavant?
Que us imagineu que el Regne Unit hagués dit que no tiraria endavant el Brexit malgrat haver guanyat aquesta opció? Seria un frau a la democràcia. Però més si tenim en compte que fins i tot el referèndum de l’1 d’octubre, malgrat els abusos i la violència de l’Estat, va registrar un resultat favorable a la independència sobre el total del cens més elevat que el referèndum de l’Estatut o el Brexit.
Si algú es fa dir independentista, però sobretot demòcrata, i manifesta a la població que ni essent la majoria de la meitat més un no som prou, és que realment o no volen el que manifesten voler, o que només ho diuen perquè saben que això té un rèdit electoral.
A tots aquells que vam sortir a votar l’1 d’octubre, que vam defensar la república i érem al carrer el dia que s’havia de proclamar, que hem anat a cada manifestació, mobilització… que hem estat a la Jonquera, a l’Aeroport del Prat, a Urquinaona, o a qualsevol lloc del territori, no ens conformem amb què ens diguin que ni tan sols amb més del 50% dels vots som prou. No acceptem que ens diguin que les nostres mobilitzacions, eleccions i referèndums que hem votat no serveixen de res.
Estem cansats d’aquest joc, de qui es vol aprofitar de les il·lusions i aspiracions de tot un poble per a mantenir-se en el poder i perpetuar-se.
Estem farts d’aquells polítics que fa uns anys ens deien que s’apartés qui tingués por i deixés pas a gent valenta o dels que afirmaven que a Madrid només hi anaven per 18 mesos.
Recordem que els que donem el poder als polítics som el poble, i si aquests no representen el que nosaltres demanem o votem majoritàriament, no només tenim l’obligació d’exigir que compleixin, sinó que també tenim la potestat de fer-los fora.
Reflexioneu cada vegada que tinguem l’oportunitat de votar i decidir el futur del nostre país.
Jo no estic disposat a regalar el meu vot a qui no compleixi amb el que defensa i ens diu que ni guanyant, serem prou. No estic disposat a acceptar a qui sembla que té més interessos de perpetuar-se en el poder, les cadires i els càrrecs que a complir amb les promeses que fan al poble.
Vam votar, i vam guanyar. I no estem disposats a fer cap més concessió. Compliu la vostra part, que nosaltres ja vam fer-ho amb la nostra. I hi serem per tornar a complir i per defensar la república.
