Temps era temps quan passejava i jugava al mas de ma iaia amb els meus germans i cosins. Ens trobàvem tots allà per perdre’ns entre el fang del tub i la séquia mare i la terra dels nostres horts. Agafàvem granotes, jugàvem a córrer per dins del tub on de vegades baixava alguna serp petita que m’obligava a sortir cridant i corrents de dintre l’aigua. Els meus germans i cosins se’n reien perquè em feien por aquelles petites serps inofensives.
Veiem passar els ànecs volant per sobre, la séquia mare plena d’aigua a vessar i animals vivint a dintre. També entràvem algun cop al galliner dels avis i quan ens veien ens renyaven, perquè l’ànega estava covant, aviat tindríem aneguets, col·loquialment patets, que també voldríem tocar i que tampoc ens deixarien.
Recordo amb molta nostàlgia aquells temps, són la meva infància. Una infància que ja no he arribat a donar als meus fills, i no perquè no vagi al mas, sinó perquè pel tub ja quasi no baixa aigua, les granotes i les serps ja no corren per allà.
Passat un temps neix la Plataforma en Defensa de l’Ebre, una gent que reclamàvem que no se’ns enduguessin l’aigua del Riu Ebre. A les manifestacions cridàvem NO al transvasament. Artistes, cantants, teixit social, gent del carrer… tots ens vam mobilitzar per aturar la sequera que provocaria al Delta el transvasament. Herois anònims que sempre lluitàvem pel nostre territori, veient com tristament anava retrocedint la línia de costa. A mesura que jo anava creixent, em feia gran, el Delta es feia més petit i les seves espècies anaven desapareixent.
Estem acostumats a mobilitzar-nos pel nostre territori, hem rebut suport de molta i molts ciutadans d’arreu, però ara necessitem a tothom.
Ahir vam presentar el document de proposta que s’estava preparant a la Taula de Consens del Delta des del juliol del 2018. Institucions i entitats es van posar a treballar i fruit d’aquest treball tenim sobre la taula una proposta tècnica per acabar amb la regressió del Delta i salvar la fauna i la flora, salvar el nostre ecosistema. En aquesta taula hi és quasi tothom, hi ha col·laborat tothom i la vigila tothom, perquè ja està bé que hi hagi entitats que no s’adhereixin però vigilen de prop la feina. La crítica constructiva i fonamentada és molt bona.
Ara tenim sobre la taula una proposta a curt, mitjà i llarg termini per posar, per fi, solució a la problemàtica del Delta. “Només” necessitem inversió i calendari, el més important ja ho tenim, el consens territorial. Necessitem ajuda econòmica de totes les institucions implicades i que hi tenen la competència, necessitem un calendari ja!
Som el cor dels Països Catalans, si el Delta deixa de bategar, aquests deixaran de respirar. Recordeu, lo nostre Delta, també és lo vostre!
