En el País on celebrem les Mones de Pasqua, els colons i els seus caps ens tracten com a micos. No ho dic jo, ni passa només ara: ho diuen ells contínuament i ho han fet durant segles. De manera continuada hem sigut font d’inspiració per a eixelebrats que han après que insultar un català et reforça en qualsevol àmbit en el qual siguis un mediocre. El català es causa de mofa, però no de mofa simpàtica: és sempre sobre el físic o el caràcter, com repetitiva apel·lació a un suposat tarannà avar genètic, i ara encara més quan la majoria de catalans som independentistes. Es veu que hem agreujat les nostres debilitats sanguínies i socials i, davant del seu món, som més lletjos i més catalans que mai.
He de dir que el que facin els colons m’importa realment poc, però el que sí que em preocupa, i molt, és que, per ideologia política, ens insultem entre nosaltres a la manera de com ho fan els colons: espanyolitzant l’humor. Em refereixo a programes de famosos productors de biaix republicà ibèric on la befa física hi és inherent, fins i tot en la configuració dels personatges. Aquest humor no és nostre. Els catalans som més de l’humor anglès, més irònic i més sibil·lí, però fa temps ens vam haver d’adaptar, per “eixamplar la base”, i vam incloure la catalanofòbia humorística i “periodística”. Ara, tot i trobar-nos en mig d’una pandèmia d’abast mundial, hem de seguir donant per fet que, com a bons catalans, som els més sociables i els que tenim més sentit de l’humor i més sentit crític, com si no en tinguessim prou amb la criminalització social i lingüística.
L’exemple més clar ha estat amb el president Torra, sortosament guarit del covid-19, però que, obedient a les recomanacions, segueix confinat a les dependències de la Generalitat. El MHP va prendre una decisió important: decidir que les persones i els seus drets serien el primer i que si calia passar per damunt dels diners i dels partits ho faria. Recordem que en els primers dies de la crisi els representants del seu govern es veien insegurs, però que, a cop de repetir les consignes del president, de seguir fil per randa el que digués la saviesa dels científics, tot ha anat rodant millor.
En aquell precís moment, la maquinària del “gobierno espanyol” es va disposar a bombardejar per terra, mar i aire i a través de tots els mitjans, amb insults i desqualificacions insultants, la trajectòria d’un president honrat, i sovint molt sol, com també del partit al qual representa en aquesta legislatura. Recordem la senyora Robles, ministra de defensa, dient que el president Torra no mereixia un carrer polític per les declaracions que va fer, amb contundència i fermesa, exigint una ordre de confinament per a Catalunya, mentre ella, la Robles, amb evident cara de fàstic i ràbia, pensava que el president lleig, dèspota, racista i xenòfob de Catalunya l’únic que volia sempre era tocar-los el voraviu.
Ara, després que, per exigències dels científics i davant la indignació del nord d’Europa, el seu gobierno ha hagut de rectificar, no saben ni demanar perdó i s’aferren a aquella dita tan castellana de “sostenella y no emmendalla”.
Alerta, però, que això també els passa als unionistes catalans que són a Madrid. En concret, ja ho veureu, això li passarà a l’inepte d’en Salvador Illa, que està al capdavant de sanitat al gobierno. L’han posat al davant, el fan servir d’escarràs per a tot i després serà acusat com a responsable únic. I per què?, em direu. Doncs perquè és català. Fins i tot l’unionista català més servil de les darreres dècades, en Duran i Lleida, a hores d’ara deu estar pensant que aquest cop sí que ha tingut sort de no haver estat proposat ministre de la quota servil catalana mentre transita tranquil·lament per la porta giratòria del femer de AENA ESPAÑA.
