Ja hi som! Quan parlem de defensar la llengua catalana l’unionisme salta a la jugular amb facilitat! No caiguem al seu parany. Anna Erra, alcaldessa de Vic i diputada al Parlament de Catalunya, ha defensat avui que els catalans no hem de canviar de llengua a persones desconegudes (que ho fem i molt) i a persones que, d’entrada, per les seves característiques ètniques podrien no parlar-ho.
Vivim una situació anòmala: a la nostra societat hi conviuen dues llengües en diferent posició: una per sobre l’altra. Els catalans, per la gran petja històrica de repressió patida, massa sovint canviem d’idioma davant d’un desconegut. L’única manera que una llengua no mori és que els seus ciutadans la segueixin parlant.
A l’àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona molts immigrants aprenen abans el castellà que el català. És una realitat amb la qual els catalanoparlants hem de conviure i canviem la llengua gairebé de manera automàtica.
No hi ha res més integrador (i no gens racista, per tant) que un català tracti un nouvingut amb normalitat i això implica dirigir-s’hi, a ell o ella, en català, que és el exactament el que demanava Erra.
El que ha dit l’alcaldessa de Vic ja fa temps que es demana, fa anys, de fet. La Generalitat va fer un vídeo on una persona de trets físics no mediterranis parla en català en el seu dia a dia quotidià. Com es pot veure al vídeo, una persona li pregunta estranyada a un altre català: “li parles en català?” i aquest contesta que sí amb normalitat, que és el que buscava l’anunci: que els catalans parlem en català als nouvinguts i no canviem l’idioma.
Res més bonic que abraçar als estrangers que han decidit viure a Catalunya amb la nostra cultura i ajudar-los a fer que se la facin seva i, així, puguin desenvolupar la seva vida amb màxima satisfacció arreu dels PPCC. Repeteixo, no us deixeu enredar perquè a Espanya, això no s’entén. Cap madrileny canviarà els seu idioma, l’espanyol, quan es dirigeixi a una persona que “sembli no ser espanyola”. No tenen aquest problema.
