Sí, així mateix, directe al cervell. O com una estaca, directament al cor. Així ha estat la ganivetada lingüística que ha esdevingut la mitja hora que he pogut aguantar veient el FAQS en directe. Hores més tard, he repassat els vídeos del programa per Twitter i no entraré amb el que diuen els convidats, són les seves opinions i jo tinc les meves, i només em centraré en el tracte humà i lingüístic de la presentadora del programa, que, imagino, ha de ser la cara visible de de la direcció de l’espai.
El hashtag del dissabte #FAQSinquietantTV3 em va semblar premonitori, especialment pels tertulians la majoria dels quals, venint de 8tv, ara són ben rebuts a ca l’ARA. Si en Carles Capdevila aixequés el cap, quedaria garratibat!
El programa comença amb un “VA i VINGA!” de la conductora a tot déu, com si fossin el seu ramat, i ja és una mica preocupant. Seguim amb el tema lingüístic amb l’entrevista a l’epidemiòleg madrileny, Pedro Gullón. Segur que és una persona intel·ligent i formada. Segur que deu saber, com a mínim, anglès o francès i que no li ha de suposar cap conflicte la traducció simultània. Per tant, jo em pregunto: per què li hem de fer un favor castellanitzant el programa? Que potser, tan ell com la presentadora, entenen el català com a subordinat? Si fos així, la directiva de la CCMA s’hi hauria de pronunciar i prendre mesures urgents.
No tenim tecnologia avançada a TV3? No estem en el país de la digitalització? No estem sent capdavanters en qüestió telemàtica? Si no és un problema tècnic, aleshores és un problema ètic? Ens estan dient que fent servir la nostra llengua, ens fan sentir suprematistes? Estem convertint la nostra cadena pública en una sala d’injustícia mediàtica de la llengua catalana?
Qui ha decidit això? Quin Déu ha cregut que hem d’assimilar les fake news de cada dia de l’imperi en una TV catalana que paguem TOTS? Fins al punt que quan acaba l’entrevista del Sr. Gullón ens dóna les gràcies per CEDIR la nostra identitat. Literalment va dir: “gracias por hacerlo en castellano”. Ho fa sense immutar-se, queda de bona persona i, a més, acabem nosaltres donant-li les gràcies a ell!
Però el més preocupant va ser la resposta de la presentadora: “no pasa nada, nos adaptamos”. Perdona? “Adaptamos” a què? La presentadora ha vist algun tipus de minusvàlua en la traducció que no veiem els altres?
Quin greuge hi ha perquè la Puig faci la pregunta en català i el convidat respongui en castellà, xinès o rus? La TV catalana pot i ha de fer la traducció simultània al català i aranès, amb subtítols i/o en llengua de signes. Estem al s. XXI!
I segueixo amb la vicepresidenta tercera del Congreso de los Diputados, Gloria Elizo, madrilenya. Aquesta política representa Espanya en la seva plurinacionalitat. És diputada de Podemos, els que diuen allò de “som una nacions de nacions amb cultures i llengües pròpies”.
El que no sé si ha estat ella qui ha exigit el castellà o ha estat el programa que ha fet com amb l’epidemiòleg: “no pasa nada, nos adaptamos”. És com si al ministre Wert li haguéssim obert les portes de casa nostra de bat a bat, deu anys després de voler espanyolitzar Catalunya. És un desastre, una vergonya de dimensions catastròfiques.
I per rematar-ho arriba l’entrevista al professor Virgili, impulsor del grup Koiné, i catedràtic d’institut de les lletres catalanes, que és presentat per la conductora Cris, a la TV pública del seu país, com un “tuitaire molt actiu”, menystenint el convidat i deixant entendre que aquesta controvèrsia del català/castellà a TV3 és només una picabaralla de Twitter, la famosa bombolla del 8% amb regust tavernari com diu en Sergi Sol, l’il·lustre i il·luminat catedràtic de la saviesa catalana.
I què puc dir de les cares de trapella sorneguer de n’Hugo Bassiner mentre parla el professor Virgili? He de dir-li a aquest personatge grotesc, que es reconeix a si mateix com ultranacionalista espanyol, que jo també “jugaria” amb la llengua catalana si estigués tan protegida com ho està la francesa o l’anglesa al món. La nostra llengua catalana ha de lluitar cada dia per sobreviure, no només contra les imposicions foranies sinó, molt especialment, contra els que en fan juguesca, befa i escarni.
També vull explicar la sensació que vaig sentir quan el periodista, el Sr Perejil, va dir “Lérida”. Vaig patir un sotrac i em vaig quedar en blanc i a poc a poc em va anar pujant una escalfor per tot el cos fins a arribar al cervell i no van explotar els globus oculars de miracle. Un minut després, més calmada, i un cop feta la piulada corresponent al programa, vaig recordar que no m’havia d’estranyar res d’aquest magnífic “periodista” quan l’any 2010 ja se’n en fotia i feia mofa de les consultes independentistes, davant la cara de sorpresa del jurista Hèctor López Bofill, assegut davant seu i veient la vehemència verbal del col·laborador dels matins de TV3, dirigit llavors per Josep Cuní. Al jurista, i ara també polític de Juntsxcat, a partir de llavors, ja no li ha de sorprendre res, n’estic segura.
I em direu perquè li dic “Perejil” al Sr. Julivert després de dir Lérida, enlloc de Lleida intentant ser el més mesell possible? No ho sé, potser és que jo també “me adapto, no hay problema”.
I escolta bé Cris: si ens entenem en castellà, la llengua del repressor, potser ja no cal el català, no? I potser tampoc no cal el FAQS. Ni tu.
