És curiós que quan he vist la notícia que la Marta Pascal liderarà el PNC, no m’ha sorprès gens. De fet m’ho esperava. La Pascal és llesta com la fam, ha tingut dos bons mestres, Pujol i Rubalcaba, i, amb aquesta aparença de monja de clausura, ha treballat molt bé el sistema Colau: té l’expertesa d’enganxar-se com una paparra al sistema que li dóna a menjar. Està disposada a liderar el pa amb tomàquet, si fa falta, si això la posa al capdavant del menú de l’esmorzar de l’hotel de Marina d’Or, que per això és la pubilla del peix la cove.
Efectivament, d’això es tracta: de muntar una nova empresa on ella, ara sí, ho controli tot com a directora general. El que menys importa és el producte, digues-li catalanista, sobiranista o migpensionista. El que compta és quan toca de pastís a cada ex de cada partit que ha quedat fora del focus o no que troba lloc als seients més sol·licitats. De ben segur que pensaran que hi tenen tot el dret a fer el que fan perquè no debades porten tota la vida xuclant de la mamella institucional i entenen que, per una qüestió de localització semàntica territorial, no tenen per què perdre el seu estatus en política activa. Per a mi, però, és una casa de barrets.
Se’m fa ridícul escoltar les paraules d’en Carles Campuzano al #TotEsMouTV3 dient que mancava cultura política de “nivell”, i ho diu ell! Si us plau que algú li digui a aquest bon home que, quan parla, adorm les pedres. Carles Campuzano, que ha viscut del politiqueig del Congreso durant vint-i-set anys i que va entrar-hi com a independentista, ara l’han fet fora “amando a España”. De fet, ja parla com l’estimable unionista Joan Tardà, que va alliçonant per TV3, “la seva”, dient que hem de tornar al camp base i fugir de les flames de l’infern.
Campuzano, incapaç d’abandonar el partit que va declarar la independència, només en marxa quan ja està col·locat en un altre partit, curiosament dedicat a destruir el primer, i ho fa perquè ja l’havien tret de la cadira econòmica de la Casa dels Lleons. Deu ser un geni aquest Campuzano, perquè el pressupost d’en Sergi Sol li hagi donat dues hores de publicitat gratuïta a “la seva”, amb l’ajuda inestimable “d’experts tertulians”.
És una delícia el que fa l’AGRUPACIÓ de POBLET. Han aconseguit en clausura mediàtica el que no s’ha aconseguit amb política: apartar les ideologies pel bé comú. En aquest cas, el bé comú és minimitzar l’espai Puigdemont. I no ho dic jo: ho escriu cada dia la judicatura i ho demostra el fet que tenen una majoria de vots disposats a posar fi al procés d’independència de Catalunya. Segurament d’aquella primera proposta de pacte, molt abans del 27 d’octubre de 2017, on es negociaria amb el “deep state” (la Soraya-SS, el Rubalcaba real i vicepresident de les clavegueres i l’aprenent Marta Pascal, la Rubalcaba de Vic) va anar tan bé que mesos després es retornarien a veure mestre i alumne per a una altra jugada mestra.
Que el MHP Puigdemont treballa millor sol que mal acompanyat d’estructures de partits és una evidència que li han reconegut milions de votants a les eleccions europees. Que el sistema Lliures per Europa ha estat un èxit i que el Consell per la República treballa la lluita judicial de manera extraordinària també és evident. Però necessitem més i millor i per tant, ja no podem esperar més. La independència de Catalunya està fent el seu camí i s’hi arribarà “a la catalana”: no tenim ruta, la farem pas a pas, però només amb qui s’hi comprometi, ara si, sense dubtes ni falsos matisos. I no val a badar: és l’últim crèdit que li queda a les persones que van liderar aquesta revolució quan el poble ja s’havia posat en camí. Estem cansats de tanta retòrica i no podem deixar que el catolicisme polític d’ERC, que domina arreu, ara integri com aliats al PNC, el nou partit de la Rubalcaba de Vic, la Marta Pascal.
ER-GENCIA està en marxa per carregar-se el món Puigdemontista i fer el tripartit social de les IBÈRIQUES, però resulta que tenim menys drets que mai, menys ajudes socials que mai, més brutícia que mai, més militars al carrer que mai i tot fins i tot ens ha de venir el regidor de presidència de #FrauColau a l’Ajuntament de Barcelona, el Sr. Jordi Martí, a dir-nos que vivim en una mena de pensament màgic, obviant que té el govern municipal gràcies a un xenòfob, que porta centenars de contractes fraccionats i que ha contractat tota la mà d’obra, bàsicament femenina, a empreses de la llotja del Reial Madrid de Florentino Pérez.
La ceguesa dels PROGRES IBÈRICS és infinita, mentre la gent que els va votar es fot de gana, igual o més que amb els embolicats sota la bandera espanyola.
