Ho has tornat a fer, Javier Martínez. T’he vist aquest dimarts al programa @Mes_324 de TV3, conduït per en Xavier Grasset, amb la dignitat que et caracteritza i posant les paraules i les idees que volies transmetre sense deixar que el cerimoniós presentador t’interrompés perquè sabies que tenies poc temps i moltes coses a dir.
No volies que quedés cap dubte del perquè anaves al programa ni de quin missatge volies que quedés a la ment de l’espectador. Vas estar genial i el cor se’m va traslladar a l’últim cop que ens vam veure durant un tall de la Meridiana, a la cruïlla amb Fabra i Puig, en el moment en què vam tenir també la visita especial d’en Lluís Llach.
Aquella tarda vam xerrar MOLT i ens vam abraçar MÉS, amb tu i amb la Mireia la teva filla, i vam parlar d’algunes coses que t’he sentit dir al programa d’en Grasset i moltes d’altres que segurament escriuràs al teu llibre i que sorprendran molta gent. Recordo que vam parlar del monument i – el vam anar a veure – de les víctimes de l’Hipercor i de com d’abandonats estaven per les administracions dels governs espanyol i català. També de Robert Manrique, assessor de UAVAT, que és un home bo, com tu, i junts lluiteu amb determinació. Us heu ajudat tot i que no heu deixat de sagnar llàgrimes per les vostres ferides, i això deixa seqüeles físiques i psíquiques.
També del teu estimat company de viatge, David Torrents, el Mosso i amic i regidor badaloní, que tots volem tenir a prop, sempre atent que no et falti de res. I després totes les persones boniques, com ens dius sempre, d’arreu on vas i a les que ens tens el cor robat. T’ho hem dit i t’ho diem sempre: ens tens al teu costat amic, volem saber, volem la veritat, volem justícia i volem llibertat i que cap més angelet de qualsevol edat torni a patir per una venjança o estratègia política consistent en fer que la gent que vols controlar visquin en por i terror perquè així facin el que tu vols.
Us ajudarem, cadascú amb les eines que disposem, no callarem i treballarem units per donar-vos la veu que necessitareu al judici.
Eines de País també és això Javier: construir castells de persones humanes disposades a fer un front comú. I el construirem pel teu fill petit Xavi i per la resta de víctimes assassinades per l’egoisme cínic i traïdor de qui no accepta un no com resposta democràtica.
