No fa ni una setmana que es feia públic aquest “escàndol”: Una empresa coneguda de gelats havia fet una carta destinada a Catalunya en català.
El més curiós de tot plegat és que porta des del 2009 oferint aquesta carta i no ha estat fins al 2020 que l’espanyolisme s’ha llençat furiós contra una empresa per utilitzar la llengua pròpia de Catalunya en la seva cartelleria de gelats.
Tan “greu” ha estat la situació que el partit que va néixer per crear confrontació i odi a Catalunya utilitzant la llengua com a arma política va anunciar que presentaria una denúncia a Europa. Recordem que és el mateix partit que defensava que tothom etiquetés com volgués. Ara ja sabem que el que volen és que tothom etiqueti com volen ells.
I això només és un més dels casos en què l’odi irracional cap a la nostra llengua els porta a denunciar-nos o atacar-nos.
Jo mateix sóc víctima d’una denúncia per part de la Guàrdia Civil de delicte d’odi per haver-me entestat a exercir el meu dret legítim d’utilitzar el català a l’aeroport de Girona.
I si reculem uns anys, recordem la persecució que li van fer a Èric Bertran quan el 2004, amb 14 anys, va ser acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a l’empresa de supermercats Dia demanant que etiquetessin també en català els seus productes.
Perquè ells utilitzaran tots els seus tribunals per menysprear-nos i trepitjar-nos. I sempre tindran el Tribunal Constitucional per si han de tombar alguna llei que pogués fer el Govern en sentit de protegir la llengua de Catalunya.
A més, tenim un govern que cal dir tampoc posa molts esforços en dignificar la llengua catalana. Qui està fent complir la llei de consum i el que s’exigia, que tots els productes que es venen a Catalunya han d’estar com a mínim en català? Qui fa complir a les empreses l’obligació de cara al consumidor de garantir l’atenció en català als seus usuaris? Com ha quedat aquella “ambiciosa” llei del cinema que demanava que com a mínim el 50% de les pel·lícules que arribessin a Catalunya serien en català? Que potser Netflix, Amazon Prime o HBO han posat de la seva part per oferir les pel·lícules ja doblades al català que formen part del seu catàleg?
Tampoc crec que ajudi que, havent-hi quatre llengües oficials a Catalunya (català, aranès, llengua catalana de signes i castellà), el Govern faci les seves rodes de premsa en català i en castellà. Això li treu valor i importància a la nostra llengua, donant el missatge que no cal que aprengui català la gent, que si cal, ja li repetiran en castellà. I perquè no fan també les rodes de premsa en aranès? Que no tenen els mateixos drets?
Jo ja fa temps que vaig prendre la determinació de consumir productes etiquetats en català i que siguin de Catalunya, i de treballar amb empreses amb seu a Catalunya i que ofereixin atenció al client en català. Si ho féssim tots, possiblement canviaria la cosa. Ja hem vist com aquesta empresa de gelats ha fet marxa enrere, canviant la política de cartelleria des del 2009 i tornarà a oferir la carta de gelats, també en castellà. Perquè no em puc imaginar el trauma que generava per a un espanyol llegir “Xocolata” en lloc de “chocolate”. Això sí, després no els molestarà demanar una “Muffin” o una “Cheeseburger”.
També cal dir que el Govern d’Andorra no fa cap pas per garantir la igualtat de la llengua catalana. Perquè és realment qui té més poder com a Estat per a exigir a les empreses que etiquetin en l’única llengua oficial del principat. Però sembla que és una batalla prescindible o sense importància pel principat d’Andorra. Un principat que, de la mateixa manera que a Catalunya, cada vegada se sent parlar menys en català al carrer.
Pretenc fer reflexionar a una important part de la societat catalana i catalanoparlant. Perquè si renunciem a aquesta batalla, si renunciem a la nostra llengua, renunciem a la nostra cultura i, per tant, al nostre país.
Durant massa temps ens han volgut fer creure que és de mala educació respondre en català a un castellanoparlant. I per què no girem aquesta lògica? Si es tracta d’educació, qui és el mal educat que va viure a un país amb una llengua pròpia, la qual es nega a aprendre per parlar-la?
De debò hem d’aguantar que ens acusin d’imposar el català al nostre propi país? Que potser els catalanoparlants hem anat en algun moment a Valladolid o Burgos a imposar la llengua catalana a les seves escoles o a la vida pública? Que els hi hem anat a prohibir alguna vegada a casa seva que parlessin en castellà? Que quan un castellanoparlant ha anat a Londres, París o Berlín ha iniciat una campanya ferotge i mediàtica acusant els ciutadans d’aquests indrets d’imposar-los l’anglès, el francès o l’alemany?
Cal una mica més d’autoestima per part d’aquesta societat si volem un futur per a la nostra llengua i que es garanteixin els nostres drets.
Mentre penseu si militem i plantem cara en aquesta batalla, ens seguiran tractant com una colònia. Un poble menyspreat i trepitjat.
