El conflicte que està passant entre Grècia i Turquia durant els últims mesos en el Mar Mediterrani Oriental té el potencial d’intensificar-encara més, desestabilitzant així la regió. La disputa entre els dos països es deu als reclams superposats pel que fa a drets sobre les reserves naturals i els límits territorials. Va començar amb Turquia realitzant perforacions a les aigües reclamades per Grècia com el seu territori.
Si bé això ha començat com una disputa entre dos països veïns que comparteixen fronteres terrestres i marítimes, no només pot desestabilitzar tota la regió, sinó que aquesta disputa té el reflex o efecte de desbordament d’altres conflictes que estan passant en diferents parts de món. És important considerar com es relacionen altres conflictes amb el conflicte entre Grècia i Turquia.
Reacció a l’acord de pau entre els Emirats Àrabs Units i Israel
L’acord de pau entre els Emirats Àrabs Units i Israel ha dividit al món en dos grups. Si bé molts països han donat suport a l’acord, hi ha alguns que s’han oposat a qualsevol mena d’acord entre un país musulmà i Israel. Turquia s’ha oposat a aquest acord, mentre que la UE ha acollit amb satisfacció aquest acord. Turquia té un conflicte bidireccional a l’Orient Mitjà. Un s’oposa a Israel perquè és un país jueu. L’altre està competint amb els països àrabs per la supremacia del món islàmic. L’acord entre els Emirats Àrabs Units i Israel li dóna a Turquia l’oportunitat de projectar-se com a líder del món musulmà. D’altra banda, els Emirats Àrabs Units han aprofitat aquesta oportunitat per desafiar Turquia. Els Emirats Àrabs Units han enviat quatre avions F-16 a Grècia en el seu conflicte contra Turquia. La competència entre Turquia i el món àrab no es limita només a la regió de l’Orient Mitjà, sinó que també es desenvolupa en altres llocs.
El factor Xina
Hi ha tensions en les relacions Xina-UE. La UE ha estat camp de batalla per a la Xina i els Estats Units. Xina ha intentat augmentar la seva influència a la UE per desafiar als Estats Units. No obstant això, la Xina no ha aconseguit que la UE estigui del seu costat. Actualment, la Xina està tractant de reparar les relacions amb la UE. Aquest exercici s’emprèn per reparar la seva pròpia imatge que s’ha vist danyada per la crisi de la Covid-19. La segona intenció és aconseguir el suport de tants països com sigui possible contra els Estats Units. En el cas del conflicte Grècia-Turquia, Xina dóna suport a Turquia. La participació directa o indirecta de la Xina en aquest conflicte és un reflex de les seves polítiques en el sud-est asiàtic i el sud d’Àsia. El suport de la Xina a Turquia vol dir indirectament que pot desafiar la UE i l’OTAN, principalment als Estats Units, al mateix temps. A través de la seva Iniciativa del Cinturó i la Carretera, la Xina està implementant aquesta política mitjançant la creació indirecta de divisions dins de l’ASEAN. Països com Cambodja i Myanmar formen part de la Iniciativa del Cinturó i la Carretera. Al mateix temps, la Xina té disputes territorials amb Vietnam, Filipines, Brunei, Indonèsia i Singapur. De manera similar, la Xina dóna suport al Pakistan contra l’Índia. Per a la Xina, el conflicte Grècia-Turquia és una còpia dels incidents al sud-est asiàtic.
Relacions entre la UE i l’OTAN
El conflicte entre Grècia i Turquia també té un rerefons de tensió en les relacions UE-OTAN. Les tensions entre la UE i l’OTAN han estat el resultat de la guerra comercial UE-EUA. I la queixa dels EUA que els països de la UE contribueixen menys a l’OTAN. A causa de les disputes entre la UE i EUA, el president francès, Emmanuel Macron, havia demanat la creació d’un exèrcit europeu. L’actual conflicte entre Grècia i Turquia presenta un angle de la UE contra l’OTAN. Si bé tant Grècia com Turquia són membres de l’OTAN, Grècia també és membre de la UE. França subministrarà 18 avions Rafale a Grècia. D’aquests 18, 8 s’entregaran sense cap cost. També França, Itàlia, Grècia i l’Administració grecoxipriota van participar en un exercici militar conjunt prop de Xipre en el Mar Mediterrani Oriental. Els països de la UE, especialment França, podrien considerar aquest conflicte com una oportunitat per afirmar la seva posició tant contra els Estats Units com contra la Xina.
La disputa entre Grècia i Turquia, que va començar a causa de les operacions d’extracció de petroli, podria convertir-se en un problema geopolític important. Les complexitats sorgeixen a causa de la superposició de diferents conflictes a tot el món, el que fa que qualsevol conflicte local sigui global.
(Niranjan Marjani és un analista polític i investigador de Vadodara, Índia. Segueix-lo a Twitter @NiranjanMarjani)