És cert que el procés va voler anar de la llei a la llei però això ha quedat demostrat que és una fal·làcia, un oxímoron i, per tant, la solució a la millor ruta l’hauríem de decidir nosaltres mateixos pas a pas.
Vam recuperar l’estructura de la Generalitat sota el mandat, l’aprovació i el control, del Gobierno de la segona República espanyola. Tot i que el 14 d’abril Francesc Macià proclamava la República catalana dins una federació de pobles ibèrics, vam acabar sotmesos com a estructura del que havia estat una “Diputació del General” comissió temporal per recaptar el “servei” o tribut que els braços concedien al rei a petició seva per col·locar-nos en una posició controlada des de Madrid.
Deixem també clar que el MHP Companys era federalista, i el MHP Macià confederalista i, per tant, ERC no ha estat mai un partit independentista sinó un partit republicà ibèric que ha esdevingut
independentista a estones. Bé, ens trobem un cop i un altre amb unes institucions que poden semblar autonòmiques però que no deixen de ser diputacions més extenses, amb unes conselleries maquillades d’aparença sobiranista i que només un fiscal, i il·lustríssim, Sr Maza ens va ensenyar com destruir les institucions amb un parell de “tumultos”.
El comentari de “más dura será la caída” ens va ressituar, ens agradi o no, al lloc que ens correspon dins del regne d’Espanya. Potser si haguéssim situat millor la nostra ubicació com el destí al qual ens volíem dirigir, la ruta hauria estat més planera. Volem anar a Ítaca, però no trobem la manera d’arribar-hi. De fet, ja hem après que no només necessitem al capità per conduir el vaixell que ens porti a destí, necessitarem també totes les eines necessàries com el carburant, les veles per aprofitar el vent i, fins i tot, els subministraments bàsics com el menjar i l’aigua. I una tripulació encapçalada també per un primer oficial de pont completament alienat amb el capità per qualsevol imprevist.
Bé, un cop les lleis espanyoles han manipulat els esdeveniments, ha resultat que el vaixell només era una maqueta i, a més, a escala molt petita. I és per això que veiem un conseller d’Interior incapaç d’explicar que no controla el servei de mossos perquè majoritàriament és una policia colona i perquè el control no el té el senyor Buch sinó el ministeri de justícia i defensa espanyol. Com tampoc hem tingut el control de les conselleries de sanitat en una pandèmia, com tampoc tenim la conselleria d’ensenyament controlada pel supremacisme espanyol a base de denúncies i de tenir al professorat acollonit i ara atemorit amb un sou de misèria com també els passa als sanitaris.
I què dir d’un Parlament literalment acollonit i pre-repressiu amb uns lletrats que semblen més oficinistes del Maza a la glòria del Diàbolo (que diria Fernández Díaz l’exministre d’Interior del l’Opus i que també es va carregar la sanitat catalana per orgullo patrio).
Ep, però no tot són males notícies, ara per ara, també tenim moments esplèndids amb l’equip jurídic Dòmino, el format pel tàndem Costa / Boye! Però a aquesta causa justa a la que hi van aportant victòries fora les fronteres espanyoles necessita urgentment de la unitat de l’independentisme i, ara mateix, només tenim un desgavell que entristeix al més optimista.
Sé que el MHP Torra és una bona persona i que intenta el millor pel seu poble, però no és això el que vam votar, vam votar un lideratge que canviés de diputacions de noms i mides diverses a estructures potents d’Estat per fer un país independent en forma de República.
I què en diem del nivell professional? No ens fem trampes al solitari, el que està passant amb la diputada Laura Borràs i el que estan fent els partits “independentistes” amb ella és d’un baix nivell polític i humà que em fa pensar si no estarem intentant crear un altre país amb els mateixos defectes del que volem fugir?
Fins ara la Generalitat només és per nosaltres una gestoria d’estructures espanyoles, això sí: de moment, en llengua catalana però al servei del rei, dels impostos que ens escanyen.
Una institució segrestada per un Estat colonial és una presó catalana on ni els mateixos presos polítics volen sortir sense el vistiplau de la mateixa institució corrupta i repressiva del lawfare que els ha empresonat. No ho veieu?
No vull “Paluzies” que diguin la veritat 3 anys després perquè torna a ser candidata mentre ha callat tot aquest temps, com tampoc vull un president Torra que no està fent el que sent de debò, mentre la situació és crítica i calla per protegir allò que com activista no hagués fet. Sé que té una contradicció important i potser no sap com resoldre-la i per això li transmeto aquesta opinió d’algú que no depèn de ningú, però que creu amb allò que escriu. President, jo preferiria quedar com una idiota, una incompetent als llibres d’història si això pogués servir per alliberar el meu país i convertir-la amb l’Ítaca que somiem.
No vull deixar als meus descendents un país més esclau del que jo he patit i la Generalitat de Catalunya, mal ens pesi, ens té segrestats i així no anem enlloc.
