La Fiscalia s’oposa al fet que Jordi Cuixart es beneficiï d’un permís de 72 hores, perquè “no es mostra penedit” i manté “distorsions cognitives resistents al canvi”.
No m’ho podia creure, semblava que estava escoltant les doctrines de la psiquiatra Antonio Vallejo-Nájera, l’ideòleg pseudocientífic del franquisme, que identificava el “Gen Rojo” que enverinava l’ideal de raça que volia per Espanya.
Per qui no ho sàpiga, el Gen Rojo era la teoria que determinava la baixa categoria genètica dels republicans espanyols en totes les seves modalitats. Sí, a Espanya hi havia un altre Mengele i, pel que sembla, en queden reminiscències a Fiscalia.
Tindrà Jordi Cuixart el “Gen Rojo”? El tindran també tots els presos polítics i exiliats i, fins i tot, els votants?
Antonio Vallejo-Nájera, psiquiatre “prestigiós” durant el règim franquista, va néixer a Palència el 1889 i, el 1917, va ser enviat com a agregat a l’Ambaixada d’Espanya a Berlín on va aprendre l’idioma que posteriorment li va permetre apropar-se a les teories eugèniques nazis i fer-se un fervent admirador del nazisme.
Potser en Jordi Cuixart és el coronavirus del procés i si ell surt de permís pot escampar-se la seva visió arreu com una pandèmia genètica.
Vallejo-Nájera sabia molt bé que les idees són més perilloses que els fets i potser per això la Fiscalia s’hi troba a gust amb aquests arguments, però ja no estem en la dictadura del genocida Francisco Franco, o no?
Estem en una suposada democràcia que cada dia que passa veiem que és una farsa. Sobre aquesta decisió de la Fiscalia, Marc Molins, doctor en dret penal diu: “La decisió sobre Cuixart té un fonament lògic inqüestionable” i troba que la posició de la Fiscalia està ben fonamentada, és quan ja tremolo, literalment, perquè és amb aquesta anàlisi on jo veig la perversió, la disfressa de les paraules i les lleis, de gent preparada, que fa anys esgrimia barbaritats supremacistes criminals com Vallejo-Nájera o que ara Marc Molins pugui blanquejar idees retrògrades de Fiscalia, on es barregen delictes comuns amb presos polítics per llibertats ideològiques individuals i col·lectives com un tot. I, per tant, ser independentista no només ho consideren un delicte sinó un defecte que cal erradicar. Una malaltia mental.
I quan se li pregunta al doctor en dret Marc Molins pel diagnòstic de les “distorsions psicològiques” del pres, diu que ho considera, dins de la normalitat. Oh, Mare de Deú, quantes coses haurem de revisar si volem un Estat català en forma de República! Començant pels professionals que gallegen amb tantes titulacions (que caldrien diverses pàgines per anomenar-les totes) però que amaguen una obscura desviació ideològica que els fa perdre la veracitat empírica i científica. A la nova República potser seran ells els que, per exercir, hauran de passar per una revisió psicològica i psiquiàtrica i no per pensar diferent sinó per usar les seves credencials per atacar homes i dones innocents per a defensar unes idees polítiques. No tot s’hi val.
