L’extrema dreta s’alimenta del caos. Mentre el coronavirus omple tots els titulars, els discursos polítics dels partits es van teixint en un discret segon pla. És sabut que després d’aquesta crisi sanitària patirem una crisi econòmica i una inevitable crisi política, de la qual Vox en serà probablement el principal beneficiat.
El que estem vivint és un moment històric, no només per la pandèmia, sinó sobretot perquè representa el col·lapse de tot el sistema neoliberal. Aquest terratrèmol afectarà les grans corporacions i ofegarà als petits empresaris. Enmig d’aquest context, la posició dels partits al govern és molt vulnerable.
Tan bon punt l’impacte sanitari del virus estigui sota control, el PSOE patirà una gran campanya de descrèdit, tant per la seva gestió sanitària com l’econòmica. En aquest moment, qualsevol recepta econòmica que pugui plantejar el PSOE serà percebuda com un intent de maquillatge de la seva nefasta gestió econòmica durant el confinament. La socialdemocràcia liberal dels socialistes estarà completament desacreditada. La seva principal competidora, la socialdemocràcia de Podemos, tampoc no es trobarà en un punt gaire millor. El seu baix perfil durant la gestió de la pandèmia els passarà factura. Sembla que Podemos no hagi diferenciat entre la unitat i l’adhesió acrítica. Aquesta falta d’una oposició d’esquerres serà fatal, en provocar el desterrament de les seves propostes per a encarar la crisi econòmica. No sembla agosarat afirmar que la fi del confinament portarà la fi de la legislatura.
A l’altra banda de l’espectre ideològic, els neoliberals tampoc no es troben en una situació gaire millor. L’enfocament neoliberal de sotmetre a pràctiques empresarials els béns públics com ara l’assistència sanitària i l’educació pública van comportar les polítiques de retallades i d’austeritat que són clarament les responsables de la precarietat actual del sistema sanitari. Així, doncs, la pandèmia també els està afectant negativament encara que no es trobin al govern. També seran percebuts com a culpables de les crisis sanitària i econòmica, ja que la lògica neoliberal ha distorsionat el sistema sanitari i ara ens trobem lluny de poder proporcionar una atenció adequada. És evident que la velocitat de la Covid-19 trasbalsa qualsevol sistema d’assistència sanitària imaginable, però també és evident que les retallades han deixat conseqüències, i són molts els qui necessitaran hospitalització durant aquesta crisi i no hi haurà prou material ni personal disponible. La lògica empresarial que van seguir amb el desmantellament gradual del sistema sanitari l’apliquen també al conjunt del sistema assistencial i social, de manera que quan encarem la crisi econòmica les arques públiques estaran buides, i el neoliberalisme no té cap proposta per a omplir-les.
Mentrestant, l’extrema dreta espanyola de VOX adopta un perfil baix i no entra en discussions tècniques. Això els dóna una perspectiva electoral molt bona, perquè els situa automàticament fora del caos. No es podrà relacionar VOX de cap manera ni amb la crisi sanitària ni amb la posterior crisi econòmica. Tots els altres partits estaran patint el desgast de la crisi sanitària i esgotaran les últimes forces per a encarar la crisi econòmica. VOX, doncs, no haurà patit aquest desgast i es trobarà en el context idoni per difondre el seu missatge d’odi explotant la por postpandèmia. En l’àmbit internacional, els discursos de tancament de fronteres seran discutits com una opció real conjuntament amb la limitació de moviments de la població. La Unió Europea ja no tindrà cap poder per a dir res, sobretot després que Orban hagi instaurat una dictadura plena a Hongria i la Unió ho hagi deixat passar amb la seva característica indiferència pràctica. En aquest context, la crisi econòmica farà que els discursos de “primer els de casa” tinguin molta més força.
