Segurament a més d’un li cridarà l’atenció el títol d’aquest article d’opinió, però és una conclusió a la qual arribes basant-se en les mateixes paraules dels mitjans espanyols i de la manera com s’han descrit alguns dels policies de Jusapol.
M’explico. Fa mesos que se’ls sent dir que els CDR de Catalunya són una organització terrorista, que fabriquen bombes o tenen precursors d’explosius, fins al punt que els empresonen sense cap garantia i abusant de tots els seus drets, vexant-los i humiliant-los.
Però llavors, un conegut policia youtuber, en una manifestació de Jusapol a Madrid, no se li acut res més que amenaçar l’estat “amb una guerra” i definint-se a ells mateixos com “els nous CDR”.
Per tant, si pels mitjans, els fiscals i els policies espanyols els CDR són terroristes, i aquests policies d’un sindicat lligat estretament a la ultradreta s’acaben de definir com a tal, seria correcte parlar que aquests policies són terroristes?
Comprovar com hi ha policies (portin l’escut que portin) que se’ls permet atacar, insultar, menysprear, apallissar persones, simplement per les idees que tenen o pel que defensen, però en canvi alguns tinguin passivitat, permissivitat i fins i tot certa complicitat amb aquells feixistes que baixaven de la Plaça Artós de Barcelona apallissant tot el que trobaven per davant amb una estelada, disparant manifestants al crit de “Toma hijo de puta” o perseguint-los al to de “Veniu, som gent de pau” en un vehicle policial… o veure com altres cossos més recentment permeten a policies que, com he mencionat amenacen amb una guerra al Gobierno trencar una línia policial sense actuar, mentre apallissen brutalment a pensionistes que lluiten per a una pensió digna i una vida millor, o apallissen a independentistes que pretenien votar democràticament al crit d'”A por ellos”, saltant des d’escales clavant coces a les costelles de la gent, retorçant dits, colpejant amb força el cap de les persones.
Llavors queda la incògnita de la gent vàlida i professional que hi ha a tots els cossos, han de seguir lluitant per dignificar una professió i una imatge que els seus coincidents laborals s’encarreguen de tirar per terra?
Es segueixen expedientant persones per dignificar el cos, mentre hi ha elements que han estat fins fa poc o encara hi són, realitzant contínuament comentaris homòfobs a les xarxes, amenaçant i mostrant el seu odi sense complexos, mentre els fiscals de delictes d’odi no fan res davant les denúncies que es presenten?
De veritat hem d’assumir un país on la justícia està feta a mida per perseguir i castigar només a una part de la població perquè pensa com pensa, mentre a l’altra se li toleren i perdonen tots els crims, com és el cas dels agressors de la Blanquerna?
Llavors haurem de sentir que els catalans vam fer un cop d’Estat per voler votar en una democràcia, quan el cop d’estat l’estan fent els diferents Gobiernos amb els seus incompliments amb els compromisos adquirits, o ignorant les poques sentències i resolucions judicials que els són desfavorables. Això sí, ens diran que els catalans hem de complir fil per randa.
I ens ho diu la gent d’un país que va permetre a un dictador passar els seus últims dies en un llit, després d’haver assassinat centenars de milers de persones, entre elles, un president electe de Catalunya.
No puc entendre com encara no hem sortit massivament al carrer a dir prou. De veritat necessitem que una organització ens digui que hem de sortir a lluitar per la nostra dignitat i els nostres drets més fonamentals?
Tornant al tema que inicia aquest article, la manifestació de Jusapol davant de Madrid, i les declaracions d’alguns dels seus membres manifestant que “hi hauria una guerra”, haurien de fer actuar la fiscalia i la judicatura, ja que estan fent declaracions que sí podrien ser perfectament amenaces de sedició. Les està fent gent armada que hauria d’estar al servei de tothom, però mostren aquest odi inconfusible a qui pensa diferent.
Els psicotècnics han permès entrar als cossos personatges com el famós policia youtuber o la famosa caporal de Mossos que va amenaçar el president Puigdemont i dia rere dia segueix proferint comentaris homòfobs. Aquest és el nivell que es percep d’una part de la policia, i el que representa una taca per a la imatge d’una professió que hauria d’existir precisament per perseguir els delictes i protegir a qui més ho necessita. Però contràriament, en molts casos es converteixen en els botxins de la democràcia, els drets i les llibertats.
Jutgeu vosaltres mateixos mentre alguns observem amb impotència com embruten una tasca que hauria de ser noble, convertida en algunes situacions en menyspreable.
No us preocupeu, que ells ens podran acusar de feixistes, de terroristes, de nazis, de totalitaris, de colpistes, de sediciosos… però nosaltres no els qualifiquem de cap d’aquestes maneres, perquè llavors és quan es demostra que la llibertat d’expressió no és igual per a tothom i uns en patiran unes conseqüències, mentre altres seguiran dia rere dia amb els seus altaveus insultant i denigrant qui discrepa ideològicament, estima diferent o viu en un lloc diferent.