Necessito que el meu segon article sigui per en Javier i en Xavi. En Xavi és el nen de 3 anys assassinat als atemptats de la Rambla de Barcelona el 17-A.
En Javier, el pare, és un home trencat per dins i lluitador incansable per fora. Un home que ha après a viure sense el seu angelet, el Xavi. Però que camina amb les passes que li marca el seu nen, el Xavi.
Us diré que vaig veure en Javier fa poc dies davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya durant la manifestació de suport per la imputació de desobediència del MHP Quim Torra i vam poder intercanviar unes paraules que no detallaré per ser privades però que sí que n’expressaré la sensació que em va quedar.
Crec que en Javier, el pare, no descansarà mai fins que puguem saber què va passar abans dels 17-A i qui hi havia darrere dels executors d’en Xavi, el seu angelet.
Ell ha decidit que ho ha de fer per responsabilitat, una paraula que tant els manca a tants nivells polítics i socials, i perquè no li passi a cap angelet més.
Tot això ho penso dos dies després que s’hagi conegut que l’Audiència Nacional ha tornat a rebutjar estudiar els possibles vincles del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb l’imam de Ripoll i cervell de l’atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 2017, Abdelbaki és Satty, abans dels atemptats de l’17-A. L’Audiència ha decidit rebutjar un recurs del mateix Javier.
Ells posaran tots els impediments, però nosaltres t’ajudarem Javier, t’ho prometo.
