No, jo dic no. La llei ha de canviar. Entre la tristesa i la ràbia més profunda. Sentiments contraposats. No sé quin pesa més a la balança. Té 15 anys. És la teva neboda.
Ahir era una d’aquelles nits caloroses. A tots, joves i grans, ens venia de gust estar a la fresca gaudint d’una de les nostres meravelloses terrasses i sentir el mar de fons. Retrobament d’amics i olor de cap de setmana. Felicitat. Riures.
La nit avança, uns marxen cap a casa, alguns a fer la darrera copa i els altres a la discoteca. Tornes a casa. Somrius. Una gran vetllada. I t’adorms amb la tranquil·litat absoluta i l’il·lusió de les nits de dissabte, aquelles on tens la total seguretat que l’endemà no sonarà el despertador ni hauràs d’anar amb presses. Un son reparador.
Quatre trucades al mòbil de la teva neboda. La de 15 anys. No t’has tret ni les lleganyes que se’t gela la sang. Corres cap a comissaria. Allà està, amb la seva mare. Entre hetera i demacrada. La teva neboda no sembla ella, o si… Alguna cosa ha canviat, o no… És com si hagués vist al diable en persona.
Clar, és què l’ha vist i s’hi ha enfrontat. Un diable alt i gros, de 14 anys, que corre impune de dia i de nit, que està fitxat i fotografiat. Sempre utilitzant el mateix modus operandi i actuant en grup. Està en llibertat i així seguirà fins als 18 anys. Remenant la cua. I mai millor dit.
Vomites. El diable és un menor d’edat. No hi ha res a fer: tant la policia com el jutge ja ho han dit. I el coneixen perfectament, cap de setmana rere cap de setmana repetint la mateixa atrocitat. I les víctimes que es creuen pel seu camí, van creixent en número. Surts de comissaria, pitjor que has entrat.
Hem de tolerar aquesta realitat? On està la seguretat? I de quina seguretat parlem? La de les persones contra les quals s’ha comès un delicte que les deixarà marcades de per vida o la dels agressors? I les xarxes van plenes, culpabilitzant a les víctimes. Ens equivoquem si creiem que és un tema només legal o de justícia, és social. I ens afecta a tots i a totes.
Naturalment, passa per la reforma del Codi Penal però també per l’ampliació del pressupost. Punt bàsic que mai es posa sobre la taula. Pressupost per invertir-lo en preparació en perspectiva de gènere. Formació, prevenció i sensibilització dels diversos agents intervinents: policia, perits, jutges, forenses, psicòlegs i treballadors socials. I a les escoles per prevenir i sensibilitzar a nens, joves i professorat. I com no, per formar als nostres mitjans de comunicació en un tema tan cabdal.
El temps corre en contra nostra. Cada dia noves víctimes, silenciades per la por a l’opinió social. Per la teva neboda, per la meva, per tu i per mi, per tots. No, jo dic no a la impunitat total i absoluta. La Llei ha de canviar ja. Millor avui que demà. Perquè estem parlant de Drets Humans i Justícia Social.
Per desgràcia, aquesta història és real, viscuda per una persona molt propera a mi. De cap manera podem permetre que se segueixi perpetuant.
Mireia del Pozo
Directora Plusvàlua Dones
Gerent Centre d’Estudis Econòmics i Socials – CEES
