La Crida Nacional per la República és una eina instrumental que va néixer per aglutinar tot l’independentisme i fer-lo fort electoralment. La idea és senzilla: que aquells més de dos milions que van votar ‘Sí’ al referèndum de l’1-O tinguin una alternativa electoral on tothom s’hi senti còmode. Qui votava ‘Sí’ al referèndum no preguntava a quin partit votava el que tenia al costat. És per això que la Crida té un eslògan clar: “sumem persones i no sigles”. I ha funcionat. Això, electoralment i política, té una força imparable i, tanmateix, esdevé una injecció d’adrenalina en termes de psicologia social d’una força devastadora per a l’enemic polític: l’Estat.
Això sí, la unitat sempre pensada des d’un punt de vista instrumental i efímera que es desfaria un cop assolida la independència. Un cop la república estigui desplegada, que la societat esculli quin model de república desitja amb un model de partits convencional. L’eina excepcional que representa la Crida ha esdevingut ben tramada i rumiada després d’aprendre dels errors de JxCat, que finalment va esdevenir una marca electoral que depèn del PDeCat.
La Crida no depèn de ningú, és autònoma i autodidacta i ho demostra que des de ja fa un any ha anat forjant el seu camí per esdevenir un element clau i de pes al panorama polític català: va tenir un congrés fundacional, ha tramat unes sectorials, s’està desplegant arreu del Principat amb les territorials i, fins i tot, ha creat una cosa totalment innovadora en un subjecte polític: ha fet néixer en el seu si tres corrents ideològics perquè tothom tingui cabuda al projecte: gent d’esquerres, socialdemòcrates i liberals.
Quan un diamant en brut té tant potencial es converteix en quelcom cobdiciat per a tothom. És normal, doncs, que veus del PDeCat sovint en parlin en termes de propietat. La Crida ha demostrat, però, tenir una maduresa a la qual no estem acostumats al món de la política: no caure en paranys i seguir fent feina discretament.
I ha funcionat fins a tal punt que ja prepara el seu Consell de Representants amb tot el que s’ha creat fins ara i prem l’accelerador per a qualsevol escenari polític que es pugui produir en un futur no massa llunyà. És per això que crec que, en aquest moment tan excepcional que viu el país, la Crida està preparant el terreny per irrompre al panorama polític i si ho acaba fent (una decisió que només prendran els seus milers d’associats) serà per guanyar.
A més a més, la Crida ha aconseguit engrescar a una gran majoria de catalans d’ideologies ben diverses i això és el que li dóna sentit. I fa trempar malgrat el seu paper discret fins ara. Imaginem-nos què passarà si passa a la primera línia política.
Demà serà un dia clau en molts sentits. Les notícies que arribin des de Luxemburng podran accelerar-ho tot. Estiguem atents i atentes que ha arribat el moment de la Crida.
