Juan Carlos Campo, ministre de Justícia (06/04/2020): “Constitucionalmente tenemos el derecho a recibir una información veraz. Me comprometo a establecer un mecanismo para revisar los instrumentos legales para impedir que no se vayan de rositas los que contaminan la opinión pública de una manera grosera e injustificada.”
General Jose Santiago cap de l’Estat Major (19/04/2020): “Estamos trabajando con el objetivo de evitar el estrés social que provocan los bulos y minimizar el clima contrario a la gestión de crisis por parte del gobierno.”
Des de la victòria de Donald Trump el 2016, les anomenades fake news han estat en el punt de mira. Se les ha responsabilitzades de terratrèmols polítics com la victòria de Bolsonaro o la votació del Brexit. Les xarxes socials i la facilitat per compartir notícies sorprenents ha fet augmentar les notícies falses i, conseqüentment, els intents dels governs per controlar un canal d’informació fora del seu abast. L’actual crisi del coronavirus ha tornat a posar el debat de les fake news sobre la taula i ha creat la tempesta perfecta per castigar-les penalment esquivant un debat públic sobre els límits de la llibertat d’expressió.
Però el control i la investigació de les fake news és perillós per als ciutadans. La història ens ensenya que sempre que es posen límits penals a la llibertat d’expressió s’obre una escletxa que acaba perjudicant les minories i els grups contraris al sistema. De fet, és el que ha passat amb el delicte d’odi. Una figura penal que pretenia protegir les minories ha acabat essent tergiversada fins al punt d’utilitzar-la per protegir la Guàrdia Civil i enviar Adur, Jokin i Oihan a la presó, on fa 1.254 dies que hi són.
És precisament per això que la intenció del govern de l’estat espanyol de perseguir les fake news és perillosa. La valoració sobre la falsedat d’una notícia no es pot fer tan objectivament com podria semblar a primera vista. La veracitat de la informació no és una fórmula matemàtica, sempre hi ha un punt de vista al darrere. Moltes notícies pretenen convèncer el lector de prendre una posició sobre un tema i fa que la diferenciació entre un argument i una mentida no sigui clar. És més: qui serà capaç d’allunyar-se de les seves pròpies conviccions fins al punt de poder decidir sense marge d’error què és veritat i què és mentida?
Els principals perjudicats per la legislació contra les fake news seran els grups contraris al sistema i l’status quo. Enviar un vídeo explicatiu per WhatsAPP sobre les xifres anuals de l’espoli que significa continuar sotmès a Espanya serà una activitat de risc. També serà puenting tecnològic enviar una infografia amb la quantitat de milions que la dinastia dels Borbons s’ha embutxacat de forma il·lícita. O recordar que el torturador Billy el Niño pot viure tranquil sense ser jutjat. Ningú no dubta que els sacrificats fiscals espanyols no trigaran ni un segon a considerar aquests vídeos com a fake news destinades a provocar “estrès social” i a derrocar l’ordre i la pau constitucionals.
La manera de lluitar contra les fake news no és, en cap cas, matar el missatger. Les notícies falses s’eliminen amb la transparència i l’accessibilitat de la informació. Si un govern opta per l’opacitat, deixa espai obert per a l’especulació i la inventiva, i està creant terra fèrtil perquè hi proliferin les fake news. Sense anar més enllà, si el govern del PSOE hagués dut a terme una campanya comunicativa eficient enmig de la crisi de la Covid-19, no s’hauria vist obligar a fer propostes tan perilloses per a una societat democràtica com una regulació de la llibertat d’expressió.
