Totes aquestes paraules i que signifiquen el mateix, vénen del grec medieval sklábos, i que és la condició que implica el control d’una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o altres formes d’acció.
L’esclavitud s’ha utilitzat i s’utilitza com a força de treball o bé com a mercaderia tot i que la forma d’esclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.
Bé, aquesta és la definició que tots podem trobar a Viquipèdia. Aquesta és una definició molt… així com “del segle passat” o que recordem en pel·lícules sobre el tercer món, que ens angoixa i ens mantenen davant de la pantalla mentre ens cruspim un baldó de crispetes. Però, desperteu ciutadans de Catalunya! Que l’esclavitud fa temps que es va instal·lar al primer món i aviat, si no ho ha fet ja, et picarà a la porta.
He de dir que aquest article no té la intenció d’espantar ningú, sinó de conscienciar del present i de com encarar el futur.
L’esclavatge laboral fa temps que el tenim instal·lat a l’Estat espanyol, des d’on ens envien directrius estrictes de què el treballador ja no està defensat davant d’empresaris que creuen que el treballador ha de donar les gràcies per existir. La llei laboral és un frau que va instal·lar el PP amb el consentiment dels sindicats UGT i CCOO, i que ha consolidat el PSOE i Podemos. Això és així i no és cap opinió meva ni res semblant: l’estat espanyol ha consolidat aquesta condició.
L’esclavatge econòmic és la definició del que som si no tenim diners. I això serà el resultat de la pèssima economia espanyola i els deutes interminables i impagables. Nosaltres, a més, patim el greuge de què l’administració espanyola ens degui anualment més de 16.000 milions, més l’asfíxia del no pagament en la renovació d’infraestructures des de fa més de deu anys. Ep, que ara li haurem de sumar la crisi de la pandèmia, que ens durà a un atur inimaginable fins i tot en la crisi del 2008, on la classe mitjana desapareixerà per generacions, o sinó per sempre.
Senyores i senyors, expliquem que eixamplar la base és dir-li al teu veí, al teu company, o a la persona amb la qual compartiràs una estona l’autobús o al tren que, o ens posem les piles i construïm un país on deixem enrere un estat corrupte i ancorat en el passat o ens quedarem submisos al que prefereix gastar els teus diners amb tancs que en energies renovables, fonts que en un futur no massa llunyà et donaran feina i més estalvi i millor salut per tu i els teus.
Aquesta no només és una feina dels polítics, també és una feina nostra. Hem d’explicar què som i què volem fer. Que podem viure a un país millor, mentre sistemàticament confrontem la repressió amb l’imperi que ens oprimeix, sense deixar que respiri ni un segon.
L’esclavatge social és el resultat de dues maneres de reprimir a la població, l’esclavatge laboral+econòmic. És un sistema que s’està aprofundint des de fa temps. És cert que ho van començar a treballar a fons amb els catalans independentistes, però com els hi està donant tan bons resultats ara ho estan distribuint a tota la població de l’estat espanyol. La vacuna espanyola que evita que et puguis contagiar del virus independentista, però també del virus LGTBI, o del virus antitaurí i, fins i tot, aquesta vacuna espanyola els protegeix d’anar a judici per actes vandàlics contra aquesta població tan contagiosa. Per tant, qui no tingui injectada aquesta vacuna en vena (tampoc serveix el producte si és per via oral, perquè no té tanta força) patirà d’aïllament social i no serà reinserit a la societat “normal” fins a haver fet un curs de reeducació controlat pels estimats amics de la pàtria, els jutges.
També és cert que això s’està fent a moltíssims països, i cadascú ho està fent amb la seva peculiaritat, però hem de dir i explicar que Espanya, en el cas català, aquí a Catalunya, tot és per partida doble o triple i que seran implacables.
L’últim esclavatge que volia explicar, i no per això és menys perjudicial per nosaltres sinó tot el contrari, és la submissió.
He explicat molts cops i vaig escriure fa uns mesos en un altre article que anéssim amb compte amb el catolicisme polític que no deixa de ser un esclavatge i un vassallatge alhora, que ens culpa dels pecats dels altres i ens té sotmesos en la rendició com a pas per arribar al nirvana de partit, que no de l’independentisme.
Cada dia som més pobres, tenim menys drets, no tenim feina, i qui tingui pensió ja tremola, per tant ha de saber que cap homilia bé o malintencionadament, ens tornarà res del que ens estan robant. Si vols que et segueixin no ho faran perquè els diguis que ets una bona persona, ho faran perquè demostres que ho ets donant exemple de confrontació intel·ligent contra repressor, i poses les injustícies de tots per davant de la teva. Però de debò, no com un eslògan publicitari mentre els teus van a cops de colze intentant que la teva pancarta es posicioni davant mateix de l’escenari per les TV del món captin només la teva imatge.
Triar la llibertat és fer fora tota mena d’esclavatge, sigui físic, econòmic, social i sobretot emocional. Tu tries.
