Pedro Sánchez ha convidat la plana major de la Unió Europea a Madrid el pròxim 16 de juliol per homenatjar les víctimes de la covid-19. És del tot comprensible que el president de govern europeu amb pitjor gestió de la pandèmia cerqui el suport públic de Brussel·les en aquest mal tràngol.
La feblesa d’aquest Gobierno sense majoria parlamentària s’agreuja per l’intent de persecució que ha patit per part de la policia i justícia polítiques i, sobretot, per la vergonyosa exposició internacional dels presumptes crims del Borbó emèrit. És un escàndol majúscul, oimés perquè tan sols ha estat tractat pel seu hereu i la fiscalia després d’haver esclatat judicialment a Suïssa i mediàtica arreu del món.
Spain is different.
En lloc de promoure el turisme amb el lema “Spain for sure”, els espanyols podrien reciclar i reutilitzar l'”Spain is different” que va llançar el ministre Manuel Fraga durant el franquisme. Manté la plena vigència.
En la qüestió catalana, les autoritats europees han escollit de forma consistent la via més fàcil i convenient a curt termini. A cada etapa del conflicte Espanya-Catalunya, els ha sortit més a compte optar per l'”estabilitat”, és a dir, l’Estat, qui té els vots al Consell de Ministres i els mou al Parlament Europeu, disposa d’un comissari, i del poder de promoure o vetar carreres personals. Tanmateix, l’anàlisi cumulativa de totes aquestes decisions -que vistes una a una tenen ple sentit- ens revela una via errònia que fa mal a la imatge i coherència de la Unió Europea.
S’equivoquen Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea; David Sassoli, president del Parlament Europeu; i Charles Michel, president del Consell Europeu. La foto a Madrid amb l’encara rei d’Espanya no esdevindrà cap actiu sinó un passiu als seus currículums. Al bell mig d’una capital on el govern regional ordenà que es negués l’ingrés hospitalari als avis de les residències públiques, honoraran el govern d’un Estat Membre que manté presos i preses polítics, i ostenta el rècord de morts a la UE perquè està massa ocupat esclafant minories. Quants líders independentistes catalans NO han estat víctimes de represàlies penals de l’Estat després del Primer d’octubre?
Quan els mandataris europeus despertin, la causa general contra l’independentisme seguirà allà, interpel·lant-los. Hauran legitimat la violació massiva de drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, d’una minoria nacional. Saben que la conducta de l’Estat espanyol vulnera de ple els estàndards de la UE d’Estat de Dret i el Tractat de Lisboa. El seu article 2 protegeix específicament els drets de les minories.
La factura per tot això li arribarà algun dia a l’Estat espanyol. Som molts qui ens esforcem perquè sigui al més aviat possible. Sense la Unió Europea, però, la repressió hauria estat molt pitjor. L’hi hem d’estar per sempre agraïts, malgrat que esperàvem més, molt més, d’una organització que es vanta de ser un far de democràcia i drets humans a tot el planeta. Europa és i romandrà casa nostra. Tant de bo s’adonin aviat a Brussel·les que els convé rectificar llur capteniment erroni envers Catalunya. Ja fa massa temps que sostenen la fal·làcia de l’homologabilitat de la democràcia espanyola.
La minisèrie televisiva d’èxit “Chernobyl” conclou amb la declaració del cap de la comissió d’investigació de l’accident nuclear, Valery Legasov: “Cada mentida que expliquem incorre un deute amb la veritat. Tard o d’hora, aquest deute es paga”.
