Després de la ressaca de les eleccions, és el moment del debat al voltant dels pactes postelectorals. Els votants del PSOE van deixar clar a Pedro Sánchez que no volen un Gobierno amb Ciudadanos i, per les darreres declaracions dels dirigents d’ambdós partits, sembla que aquesta possibilitat és ara mateix llunyana. Més versemblant sembla un pacte dels socialistes amb les esquerres i la periodista Cristina Fallaràs, propera a Unidas Podemos, ja ha plantejat la possibilitat d’un acord amb el partit de Pablo Iglesias i ERC i, encara més, l’opció que Sánchez ofereixi als republicans catalans l’entrada al Gobierno a canvi del seu suport.
Seria possible un escenari on Sánchez sucumbís a les pressions del seu electorat, Iglesias i els tertulians que -en algunes televisions espanyoles- ja identifiquen ERC com “independentisme constitucionalista”? Hi estarien disposats els seus militants i votants? Aconseguirà la formació republicana de Catalunya allò que no va aconseguir la Catalunya del ‘peix al cove’?
Però, el més important, com actuaria el partit d’Oriol Junqueras? Darrerament, les seves cares més emblemàtiques (com Joan Tardà) han deixat entreveure que abandonen totalment la via unilateral cap a la independència i es deixen seduir per les esquerres espanyoles. Així, podrien plantejar l’assalt al Gobierno com un canvi de l’estratègia per a assolir la independència a llarg termini? Podria ser, fins i tot, bo per a Catalunya? Però… és el que volen els catalans, un ministre republicà? És tot una entelèquia mental que mai passarà?
Jo només llenço les preguntes, les respostes ens les donarà el temps.
