El seu primer posicionament en entrar a l’Estat espanyol fou “Los Japoneses”. Cotxes fabricats al Japó, en un moment on només existia SEAT i es començava a parlar dels cotxes alemanys com la nova bicoca. Aquest eslògan comunicava moltes coses, tot i que també transmetia un punt de fredor. La fredor oriental, també existia en els cotxes. Després la marca es va voler tornar més propera i empàtica per arribar al públic llatí i va voler entrar en el món de les emocions, deel fet de gaudir conduint, de la mà de l’eslògan “Conduce i disfruta” que el va mantenir fins a principis del segle XXI. Faltant-li encara un punt d’empatia (la cultura nipona mai podrà tenir la rauxa d’aquí), va evolucionar cap el “Shift” (canvi).
Avui la marca realment segueix canviant i es posiciona com la pionera en cotxes urbans i elèctrics sense, però, un eslògan clar de referència.
Fins aquí una minsa pinzellada del que és per mi Nissan (acrònim de “Nippon Sangyo”), res més que la faceta de la imatge i la publicitat. Dels termes econòmics i del que ha passat en l’àmbit social no n’entenc prou, per tant, no en puc parlar.
Sí que puc dir que hi vaig treballar durant l’època del “Conduce i disfruta”, pencant i gaudint a parts iguals, és a dir, molt d’una i molt de l’altra. Vaig treballar per la marca durant gairebé 10 anys, des de l’agència TBWA. Vam treballar pel Micra, convertint-lo en l’utilitari de ciutat per excel·lència. Pel Patrol, el cotxe pels aventurers. Vam llançar el Terrano, el primer tot terreny amb caire urbà. També vam fer les campanyes de publicitat de l’Almera, del Primera, del familiar Serena, de la furgo Vanette, del Pick Up (sí, el del Foraster)… Una gamma de cotxes i de persones que portaré sempre dins del meu cor.
Ha de marxar tot un referent de fora del nostre país i jo em quedo ben moixa. M’entristeix la notícia per tot el que suposa econòmicament i social però, sobretot, emocionalment. Diria que és el meu client de referència. Allà vaig aprendre l’ofici de la publicitat. Vaig aprendre a menjar-me els “cartrons” quan una campanya no era prou bona. Vaig aprendre allò que la publicitat emociona. Vaig aprendre que el tàndem agència-client és vital perquè una marca funcioni. Vaig aprendre que cal saber-ne molt, moltíssim d’una marca per poder-la comunicar bé i arribar al cor del seu client ideal.
Bé només dir-vos que em quedo amb els vells (i bells records) i amb el magnífic equip client-agència. Una forta abraçada per Daniel Young, Jordi Godayol, Pedro González, Bernat Marçal, Joan Fàbrega, Ignasi Prieto, Joan Teixidó, Joan Grau, Jordi Sebastià, Ramon Sala, Xavi Munill, Tomas Descals i per la gran Núria Madrid. Espero no haver-me deixat ningú. Tot i ser un món d’homes, ens en vam sortir prou bé!
Per mi Nissan serà sempre aquell “Conduce i disfruta”.
Endavant Nissan! Tant de bo les coses canviïn i us pugueu quedar a casa nostra i nosaltres seguir gaudint de la vostra companyia en els dos sentits de la paraula.
Pels més nostàlgics, us deixo un enllaç amb els anuncis de l’època que us estic parlant.
