Aquesta setmana ha saltat la polèmica per l’emissió a TV3 de la sèrie “Drama”, despertant un debat sobre el bilingüisme, el català i el paper de la televisió pública catalana.
Abans de res, dir que “Drama” és una bona sèrie, una mena de “Lovesick” a la catalana, amb un humor, un vocabulari i unes temàtiques actuals. En el moment en què es va llençar per a Play Z, una plataforma de Televisión Española, aquesta sèrie va ser una aposta més que atrevida, ja que estava rodada bona part en català i aquesta part no va ser doblada al castellà, com sí que ho havien estat “Merlí” o “Polseres Vermelles”.
Ara bé, “Drama”, que tenia un paper rellevant en intentar millorar el buit plurilingüístic que té TVE, xoca amb la realitat quan una TV3 en crisi de producció l’adquireix per emetre-la. I és que el que servia per TVE es queda curt en una TVC que va ser creada per a contribuir en la normalització lingüística i fomentar el català. Això és problema de la sèrie? No, en cap cas. El problema és que TV3 no aposti d’entrada per fomentar aquesta mena de productes, molt d’ells amb un pressupost baix i que facilitarien la producció artística i cultural de tants i tantes joves cineastes, productors i actors catalans.
Si tu participes en la producció, com hauria de ser, pots intervenir en fomentar una normativa lingüística que ajudi a una llengua que es troba en una situació clau i crítica per al seu futur. Per exemple, evitant el canvi de llengua tan fàcilment, introduint la pràctica de parlar català a persones nouvingudes perquè el vagin aprenent o, fins i tot, les converses en dues llengües.
Però és que això no és cosa exclusivament en aquesta sèrie, sinó que la posició del català s’està debilitant en diferents programes i en els mateixos Telenotícies de TV3. I el que és el pitjor de tot, TV3 s’està convertint en una televisió de gent gran, amb milions d’euros de pressupost que se’n van a les estrelles i les productores de sempre mentre s’oblida als adolescents i als joves, que haurien de ser el centre de les polítiques lingüístiques i, per tant, de TV3.
La desaparició del canal 3XL sí que va ser un autèntic drama, com també que les criatures no tinguin avui dia una programació infantil líder en català, com ho va ser quan molts de nosaltres érem nens i nenes. I no val l’excusa de què els joves ja no miren la televisió. Evidentment, si no fas contingut per a ells, encara la miraran menys. Però és que la televisió es pot adaptar també als joves, oferint una plataforma com ha fet TVE i generant contingut en català per a Youtube, Instagram i Tik Tok i, si cal, subvencionant a les persones que el creïn.
No sé si baixeu massa als carrers, però la situació comença a ser crítica entre els més joves, i ho serà més si no s’actua de pressa. I sí, TV3 i la CCMA obtindran bones audiències si prioritzen els programes milionaris dedicats a la gent gran. Però el futur del català es quedarà pel camí.
És hora que la CCMA i el Govern de Catalunya triïn si prefereixen exclusivament una bona audiència global o una televisió multicanal que promogui la llengua.
