Aquests dies estranys i de confinament, hem pogut veure com algunes persones han volgut venir a “passar uns dies” a la seva segona residència del Pirineu. No puc entendre aquesta actitud tan egoista amb els seus conciutadans, però aquest fet m’ha fet reflexionar en la visió que crec que té molta gent del Pirineu. He arribat a la conclusió que alguns penseu que només som una zona d’esbarjo, un lloc bonic on anar a descansar, a gaudir uns dies i que la gent que hi vivim estem aquí per donar-vos servei.
Estem encantats de rebre-us, del fet que vinguin turistes a gaudir del nostre entorn, gastronomia, història, cultura, etc. És més, us animo a fer-ho! Veniu a conèixer el Pirineu, veniu a conèixer-nos, però feu-ho amb una mirada amplia; perquè els pirinencs no només hi som a l’estiu per fer festes majors, o a la tardor per fer fires o a l’hivern per muntar pistes d’esquí. Nosaltres hi vivim i hi treballem tot l’any i amb unes mancances estructurals molt grans, molt pocs serveis i moltes vegades lluny, unes infraestructures viàries en molts casos en estat precari, unes telecomunicacions insuficients a la majoria del territori i un llarg etcètera.
Tot això fa que sigui molt difícil fixar el jovent al territori per desenvolupar els seus projectes de vida. Aquestes mancances fan molt difícil que empreses vulguin invertir perquè es generin llocs de treball, i un altre llarg etcètera i entretant la nostra població va envellint amb l’evident conseqüència d’un greu despoblament generalitzat a tot el Pirineu. Us posaré un exemple, Organyà, el meu municipi, té actualment una població de 800 habitants, fa uns 25-30 anys estàvem al voltant de 1.200 habitants, des del balcó de casa meva veig 31 edificis/cases, però només hi viu gent a 13, hi ha 25 locals comercials però només estan oberts fent alguna activitat 12, el col·legi on jo vaig anar avui té una seixantena d’alumnes quan, fa 25-30 anys érem més de 160.
Per acabar no puc fer res més que un prec a tothom, als que vivim al Pirineu, als que hi teniu una segona residencia, als que hi veniu de tant en tant, als que hi veniu a treballar una temporada i fins i tot els qui no hi heu vingut mai: preneu consciència de què és i què significa el Pirineu; un lloc fantàstic, ple d’història, tradicions, cultura, gastronomia… però també un lloc on hi viu gent i on hi volem continuar vivint per poder continuar cuidant aquest meravellós territori, perquè el pugueu continuar visitant i gaudint tant com ho fem nosaltres.
Sergi Parramon Garcia
President d’ERC Alt Urgell i Vicepresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell
