L’11 de setembre de 2001, Al-Qaeda va assassinar 2.996 persones en territori dels EUA en l’atemptat terrorista més mortífer de la història. Encara no havia passat una setmana dels atemptats quan el president nord-americà, George W. Bush, va declarar la War on Terror, la guerra contra el terror. El pompós terme era volgudament ambigu. L’administració Bush era conscient de la falta de justificació racional per a la invasió d’Iraq, així que durant un any va anar aplanant el camí per posar l’opinió pública a favor seu. La famosa afirmació sobre la tinença iraquiana d’armes de destrucció massiva va significar la culminació d’aquest procés.
El concepte War on Terror (Guerra al terror) no només va aconseguir decantar gran part de l’opinió pública en favor de declarar la guerra a l’Iraq, sinó que també va servir d’escut per justificar la introducció de legislacions que ampliaven, i molt, el poder del govern sobre els ciutadans que podien trobar-se sota sospita de terrorisme.
No és cap novetat, doncs, que després d’un trauma nacional, com ara una guerra civil, un atemptat extraordinàriament mortífer o una pandèmia global, el control del govern sobre la vida dels seus ciutadans augmenti, tot excusant-se en motius de seguretat. És precisament en aquests moments en què els ciutadans se senten més vulnerables quan és més fàcil que els passi per alt la regressió de drets que estan patint i no se n’adonin fins que ja és massa tard.
Avui, la por i la inseguretat es troben al dia a dia de la lluita contra la pandèmia de coronavirus. En aquests moments que es comença a albirar la llum al final del túnel, els governants dibuixen la realitat post-pandèmia i ja l’han batejada com a “nova normalitat”. Un terme completament ambigu que ningú no ens ha sabut definir en què consistirà.
Vistos els precedents, la “nova normalitat” és un concepte ideat per camuflar la regressió de drets individuals i col·lectius que de ben segur patirem en sortir del confinament. En el marc de les greus crisis econòmica i política, les limitacions de drets seran l’arma dels governants per mantenir controlada la ciutadania enmig d’una situació caòtica. De moment, quan encara no saben exactament quins drets seran coartats, van inculcant reiteradament el concepte de “nova normalitat” en un degoteig constant, com un nou War on Virus.
La por de la ciutadania davant d’una situació imprevisible i sense precedents serà aprofitada per part dels governants. És obvi que les limitacions de drets semblaran, fins a un cert punt, justificades en un principi, com ho poden ser ara, però no per això s’han de caracteritzar com a normalitat. Perdre els drets sempre és més fàcil que conquerir-los i el deure dels ciutadans consisteix a no deixar-se enganyar i mantenir-se sempre alerta. L’atenció crítica permanent davant la previsible regressió de drets individuals i col·lectius haurà de ser la “nova normalitat” de la ciutadania.
