Als governants se’ls omple la boca, i a nosaltres les oïdes, parlant de la cohesió social i econòmica de la nostra societat, entenent cohesió com la vinculació dels membres del país entre ells mateixos i com a grup. Sempre es parla de les dades globals i estadístiques que representem la totalitat dels catalans. Normalment, els percentils estan referits a l’economia en la seva globalitat utilitzant el percentatge de la població. Els economistes i estadistes ens n’han ensenyat molt i bé.
El fet, i el problema, és que els paràmetres que ens han de garantir mantenir un país equilibrat, saludable, sostenible, i respectuós amb el medi ambient no tenen en compte el territori. Sempre ens oblidem de la cohesió territorial.
Fer un balanç sobre què aporten les ciutats i el món rural al país és complicat. Tan importants són els centres de producció i de coneixement de les ciutats com el que proporciona el món rural: primer sector, natura, salut i energia.
Ara que el Gobierno ha decidit arrabassar les arques municipals de molts ajuntaments per tal d’endarrerir la implosió econòmica de l’estat espanyol, és bon moment de comparar algunes dades entre diferents realitats municipals del nostre país. Triem dos municipis: l’Hospitalet de Llobregat, una gran ciutat, i Ginestar, un petit i bonic poble de les Terres de l’Ebre.
* A Ginestar, amb un cens de 762 habitants (2018) i un pressupost, aquell any, de gairebé un milió d’euros, li corresponen poc més de 1.250 € a cadascun dels seus veïns i veïnes.
* A l’Hospitalet, amb un cens de 261.000 habitants (2018) i un pressupost de 350 milions, li’n corresponen uns 1.340 €.
* A Barcelona, per comparar amb la capital, l’import dóna gairebé 1.400 €, gairebé un 10% més que a Ginestar.
Volem una cohesió territorial com cal, on sigui evident i acceptat per tothom que Catalunya no ha de ser una gran metròpoli envoltada d’un parc natural, on viuen reserves d’indis autòctons mig abandonats.
A més de projectes públics i amb visió nacional com el desplegament de la fibra òptica arreu del territori, cal un finançament municipal que sigui just. I cal entendre que els conceptes Justícia i Igualtat no són en absolut sinònims.
És més, avui en dia, els ajuntaments més grans tenen una renda per càpita de finançament municipal més alta que els petits. Certament, inversemblant!
O el país, començant pel Parlament, es posa les piles en aquesta matèria, o, certament, es consolidarà un país més semblant a un parc temàtic que no pas a una societat cohesionada socialment, cultural i econòmica.
Una bona manera per posar fil a l’agulla en l’assoliment dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) que propugna l’ONU seria un finançament del territori, començant pel municipal, més just. Ens hi va el futur.
