El govern espanyol ja ha anunciat les seves intencions d’allargar, un cop més, l’estat d’alarma, tot i que a mesura que avança el desconfinament la justificació per prolongar la limitació de drets es fa més difícil. I ho és encara més quan el mateix govern espanyol admet que podria continuar gestionant la pandèmia a cop de decret-llei.
Governar per decret-llei significa que no hi ha transparència ni debat públic, tot dificultant el rendiment de comptes per part del ciutadà. Però té un avantatge molt clar: no permet la limitació de drets. L’estat d’alarma, per la seva banda, no només és poc transparent, sinó que precisament es basa en la limitació de drets dels ciutadans. Sabent això, quan el govern espanyol admet que podria continuar gestionant la pandèmia mitjançant decrets-llei, però prefereix prorrogar l’estat d’alarma, se’n dedueix que pretén continuar limitant els drets de la ciutadania encara que ja no sigui del tot necessari.
La fi de l’estat d’alarma també significaria el retorn de competències a les Comunitats Autònomes. I és precisament aquest el principal motiu pel qual el govern de PSOE-Podemos prefereix allargar l’estat d’alarma. Volen continuar manant des de Madrid tot i saber que hi ha una alternativa viable, el decret-llei, que retornaria competències a les Comunitats i podria iniciar el retorn a la famosa “nova normalitat”. És evident, a més, que en un moment en què el control de la pandèmia s’està gestionant a un nivell territorial gairebé local, l’eficiència no es troba en governar des de Madrid, sinó fent-ho des de les institucions amb més coneixement del territori i dels recursos sanitaris a l’abast.
Políticament, negociar una altra pròrroga de l’estat d’alarma és cada vegada més complicat. La prepotència amb què el govern de PSOE-Podemos ha tractat els partits que els van portar al poder ha dificultat que puguin tornar a negociar l’aprovació de l’enèsim estat d’alarma que, a més, no és necessari. Per tant, el “gobierno de las izquierdas” de PSOE-Podemos tornarà a encaixar-se de mans amb Ciudadanos, que a poc a poc anirà aconseguint més poder negociador i arreplegant més cessions programàtiques. Tot plegat per tal d’evitar el pacte i la negociació amb els governs de les Comunitats Autònomes i limitar els drets dels ciutadans durant dues setmanes més sense necessitat de rendir-ne comptes. Sort en tenim, doncs, que ens governa la coalició “más progresista de la historia” vetllant perquè la dreta no recentralitzi l’estat i limiti els drets de la ciutadania.
