Ser tolerant en un món que felicita la violència és com voler estimar en un món virtual, on la gent vol entendre’s sense mirar-se ni parlar.
El que està passant al país hel·lènic és terrorífic. No és pas una tragèdia ni una desgràcia involuntària, és una acció terrorista amb bandera pròpia. Mentre Europa celebra l’ús de la violència per protegir-se de les persones que fugen de la guerra, els europeus hem buidat les farmàcies de mascaretes, i no n’hi ha per menys amb la invasió infomèdica que estem vivint.
A l’illa oblidada de Lesbos, les ONGs d’àmbit internacional contracten serveis privats de seguretat per protegir-se dels atacs feixistes que no deixen de gotejar. Assassinats, incendis i boicots, l’últim a One Happy Family, un projecte físic autogestionat que oferia un ventall de propostes per facilitar la vida a tota mena de persones, en especial a famílies i a joves vulnerables.
La Comissió Europea fa gala d’atribuir-se la mà dura grega per defensar les fronteres d’Europa. Amb determinació, Von der Leyen es fa responsable de les primeres víctimes mortals a les illes, i ho fa públicament, felicitant la policia que fa d’escut als europeus. Si Von der Leyen dugués un passamuntanyes i defensés la jihad, cap Estat la voldria rebre al seu país, perquè l’integrisme islàmic també és terrorífic.
Sembla un acudit que en els dos casos es recomani l’aïllament (o confinament) i no abandonar la calma. Les bales i els virus, tenen el mateix distribuïdor: la por. Por a morir, en la majoria de nosaltres, a causa de coses que són fora de control: els virus i les bales, les bales i els virus.
Si les tragèdies ens nodreixen de saviesa i crueltat, i sense adonar-nos-en, ens preparen per tolerar allò que hauria de ser intolerable: quina tragèdia necessita viure Europa, avui, per fer front comú al racisme?
La part més inhumana del mal d’Europa se l’endú la intolerància cap als més pobres; pobres de fora i de dins de les nostres fronteres, ciutadans europeus categoritzats com a extracomunitaris, que són les primeres víctimes de la diferència i el racisme. Les persones que pateixen la pobresa són també les que tindran menys mitjans per protegir-se de tota classe de virus, amb… o sense corona.
No és una metàfora, ni tan sols un joc de paraules macabre: Europa s’allunya de la tolerància mentre milers de persones es veuen obligades a apropar-se a la tolerància d’Europa.
És terrorífic. Me’n vaig a cercar una mascareta.
