La televisió catalana va emetre dilluns una sèrie amb un 30% de presència del castellà. La polèmica creada arran de l’últim episodi per una pretesa castellanització progressiva de TV3 ha estat de tal magnitud que hi ha hagut comentaris molt lamentables que han passat desapercebuts entre l’eixordador soroll de l’olla de grills.
Un d’aquests ha estat el d’Eva Granados, la número 2 del PSC, que ha fet un tuit responent les declaracions de la consellera Vilallonga, la qual constatava que cada cop hi ha més presència del castellà a TV3.
Consellera, amb el seu lapsus no només posa de relleu l’evident intervencionisme governamental TV3. També recorda que hauria de ser la tv de tots/es i no ho és. I que tot i que ha de promoure el català, ha de ser reflexe d’una societat que té la riquesa de ser bilingüe. https://t.co/P5gHFNJtYc
— Eva Granados Galiano /❤️ (@Eva_Granados) June 30, 2020
El tuit de Granados il·lustra molt clarament, en contra de la seva intenció, i en només 270 caràcters, la situació d’emergència que viu la llengua catalana, víctima d’una forta ofensiva propagandística basada en un bilingüisme mal entès. En efecte, cal recordar que “la riquesa bilingüe de la societat catalana” consisteix en el fet que aquesta es fonamenta en un bilingüisme diglòssic. El predomini del castellà sobre el català en la societat catalana és total. A un catalanoparlant li és impossible de viure fent servir només el català, ja no només en àmbits com el de la justícia i altres funcions formals, sinó en les més quotidianes, només cal entrar en un supermercat per comprovar-ho, fins i tot en els pocs que es vanen de fer servir el català, quin percentatge hi ha de productes comercials etiquetats en català i quants en castellà? I no cal que parlem de les grans superfícies comercials, les farmàcies, les llibreries, etc., etc. En la societat catalana un castellanoparlant pot viure perfectament sense haver de canviar mai de llengua materna, un catalanoparlant, no. Aquesta és la riquesa del bilingüisme de la societat catalana. Riquesa per a qui?
Caldria recordar-li a Eva Granados que la consellera Vilallonga no ha patit cap “lapsus”. No ha comès cap error. El que ha fet Vilallonga és constatar amb més o menys encert de manera ben conscient una realitat incontestable: cada cop hi ha més castellà a TV3. No entrarem ara a debatre aquí si això és una simple anècdota o no. Deixem el debat per als sociolingüistes. Només voldria remarcar que l’intervencionisme governamental de la consellera Vilallonga s’ha limitat a recordar el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació públics de TV3 i Catalunya Ràdio en el foment i la normalització de la llengua catalana.
D’altra banda, l’amable portaveu Granados també recorda que la televisió pública catalana hauria de ser de tots/es (sic). Pel que es veu per a ella la televisió pública espanyola sí que ho és, perquè no en diu ni n’ha dit mai res en aquest sentit. En les sèries de la seva estimada televisió pública que tenen escenes rodades a Catalunya s’hi escolten diàlegs en català? O és que ningú no parla ja català? Com és que a Eva Granados no se li acut fer un tuit per remarcar-ho? I com ella, cap dels que han saltat a defensar el castellà dins la graella de TV3 han atacat RTVE per utilitzar íntegrament el castellà en casos semblants.
El més preocupant, però, de la reacció de Granados és comprovar una vegada més la deriva espanyolista del PSC, que ja va començar amb força quan va trencar el consens que hi havia entre les forces democràtiques sobre la immersió lingüística tot reclamant de flexibilitzar-la. L’assimilació del discurs lingüístic de Ciutadans no només significa deixar de banda el català, sinó que en comporta un atac directe. El PSC ha assumit de cap a peus el discurs lingüístic d’un partit que va néixer precisament per acabar amb la llengua catalana. Així, hem vist ara com en el frec a frec d’aquesta lluita han reaccionat amb ben poca diferència de temps i amb la mateixa intencionalitat Carrizosa i Granados per atacar Vilallonga. La normalitat del PSC consistia d’ençà que els seus orígens a arrenglerar-se al costat de les forces democràtiques per defensar la llengua catalana, en aquesta “nova normalitat” el PSC ja s’arrenglera sense complexos amb les forces anticatalanes.
