Vaig veure la sèrie El col·lapse a mitjan 2020 i ahir, aprofitant la cimera de Glasgow, TV3 la va tornar a emetre després d’un documental sobre l’illa alemanya en risc de desaparèixer pel canvi climàtic. El títol en francès, L’effondrement, hagués pogut ser traduït com «L’esfondrament». Serien els possibles efectes de l’esfondrament causats per una crisi sistèmica que engloba molts aspectes i de la qual la relació dels humans amb la Terra només n’és el màxim exponent.
Aquesta sèrie sobre la fi de la civilització té una durada de 8 capítols d’una llargada entre 18 i 28 minuts. La particularitat tècnica és que cada capítol és un únic pla seqüència sense interrupcions ni muntatge, és a dir, tècnicament resulta una característica peculiar que és alhora un prodigi i una limitació. Els temes que es tracten van molt en consonància amb totes les qüestions de què s’ha parlat a Glasgow (i abans a Madrid, París, Kyoto…). Tot indica que el sistema productiu és inassumible per a la Terra no ja a llarg sinó mitjà termini i les seves conseqüències ja són ben paleses. Des de petit ja dic que ens estem jugant el futur del Mediterrani com a una extensió del Sàhara o com a un nou Carib. Quin rumb prendrà tot plegat?
En tant que exercici de ficció, aquesta sèrie suposa un estímul a plantejar molts altres dubtes. A mi se m’ocorren els següents:
– Quants graus pujarà la temperatura del planeta abans que, per exemple, algú que hagi nascut aquest any mori? O abans que tu i jo morim?
– On viuran els refugiats climàtics (com els de l’illa alemanya o Vanuatu, l’estat que pot enfonsar-se sencer)?
– Quant falta perquè el gel dels pols es fongui? Com serà el litoral resultant? (Sense pensar en una situació de màxima emergència, quan es durà a terme un projecte seriós per desplaçar les vies de la R1 del Maresme per l’interior?)
– Com es viurà la fi del petroli?
– Com seran les properes crisis (de les quals l’economia només és una part)? El capitalisme ja anticipa que són cícliques.
– Què passa amb aquestes democràcies aparents que actuen com si fossin elits desconnectades del món real i que sembla que només saben fer eslògans sobre el medi ambient cada cert temps?
– Com se seguirà manipulant la població?
I malgrat somriure, cosa que faig, soc terriblement pessimista amb tot això. Els acords de Glasgow no són suficients i la crisi de subministraments que comença a albirar-se (falten cartró i xips i la llista anirà augmentant) en són simplement una prova més que el sistema fa aigües.
Un cop el sistema hagués explotat, El col·lapse mostra com intentarien sobreviure algunes parts de la societat sense subministraments ni institucions després de 2, 5, 6, 25, 45, 50 i 170 dies. L’últim capítol és de 5 dies abans que el sistema s’esfondri: seran els nostres 5 dies o 5 anys abans que la situació esdevingui irreversible? Així doncs, la sèrie és una predicció o una crida d’atenció? De temàtica semblant recomano encara més L’última lliçó (L’heure de la sortie, 2018), pel·lícula també francesa de 104 minuts i actualment disponible a Filmin i a Prime Video.
Tant de bo els fills que segurament no tindré (o fins i tot els meus nets o besnets, que no coneixeré) puguin viure tranquils al nostre planeta i trobar alguna solució real que no pas seguir fer cimeres de les quals se’n compleix una petita part. Aquestes generacions hauran de trobar la millor manera d’afrontar els canvis que venen i moderar-ne el grau. Respecte els canvis, no uso els verbs “aturar” o “frenar” perquè per a això ja s’ha fet tard. Mentrestant, seguiré pensant que estem vivint una crisi sistèmica global multifactorial similar a la fi de l’Imperi romà, però encara falten dècades per tenir prou perspectiva al respecte. Això si encara estem vius, clar. Alea iacta est?
