I jo em pregunto: què som ara? Uns desconeguts. I d’aquí a un temps? Uns ignorants.
Si abans circulàvem pel carrer amb el cap cot, amb els ulls enganxats a la pantalla i els dits teclejant a tot drap, ara ja no tindrem ni contacte visual.
Total, per veure una mascareta més…! Estem empiocats darrere pantalles i ens mantenim camuflats darrere unes mascaretes que ens emmascaren la fesomia. Fa tot l’efecte que es tracti d’una societat de malalts! Si poc ens coneixíem virtualment, menys ens avindrem a la realitat.
La Covid-19 ens va arrossegar cap a un confinament (qui sap si n’hi haurà un segon?) i aquest ens ha deixat una forta empremta. Més ben dit, una seqüela que oprimeix els somriures: una falta de comunicació, de diàleg i d’afecte. De fet, aquesta nova normalitat que tots anomenem (o ens han fet anomenar), només arribarà quan s’acabi el ball de màscares.
Blanca Soler
Estudiant de periodisme de la UAB
