Doncs ja ho tenim aquí, Junts. Un nou partit polític que s’obre pas per trencar amb la dinàmica partidista clàssica que fins ara ha anat imperant a Catalunya i ens ha portat a una de les etapes més caòtiques de la nostra història recent perquè, ara per ara, des d’octubre de 2017 tampoc tenim cap full de ruta acordat per tots els diferents actors polítics i socials del moviment independentista que ens permeti esclarir-nos el rumb. Però sembla que això està a punt de canviar.
Aquesta és l’aposta definitiva del president Puigdemont per tal de poder avançar a pas ferm cap a la independència, tot creant noves maneres de fer política, més properes a la militància i a la ciutadania, en tot el seu conjunt.
I certament, en aquest camí, calia reendreçar urgentment aquest espai polític tan divers que encara aposta fidelment per la ruptura amb el règim del 78. Amb altres paraules, que defensa aferrissadament el compliment del mandat democràtic del referèndum de l’1 d’octubre.
En aquests últims anys d’incertesa, confusió i deriva en el si del moviment independentista, la desconfiança en la classe política ha anat en augment en tots els sentits i per això calia donar un cop de timó, per no acabar encallats a les portes d’una nova convocatòria electoral on haurem de mesurar novament les forces entre el mal anomenat independentisme “pragmàtic” i l’independentisme irreductible, després d’aquest últim empat tècnic que, segons la meva opinió, ens ha portat a patir la inoperància política més vergonyosa dels darrers temps, produïda sobretot per les contínues i inútils batalletes entre ambdós grans partits hegemònics de l’independentisme actual, encarnats en el PDeCAT i ERC. El temps de la misèria política ja ha acabat!
Tots estem interpel·lats per fer de Junts, una eina democratitzadora i de transformació social, que ens permeti eliminar aquestes capelletes partidistes del passat i ens faci avançar en la construcció de la República catalana. Només així aquest projecte tindrà sentit i futur.
Cal dir que molts pretenen fer-nos pensar que Junts és només un canvi de nom més de Convergència, però en absolut. Perquè si aquest nou partit esdevingués l’enèsim intent de refundació convergent, no arribaria a bon port, perquè aquestes velles maneres de fer, en ple segle XXI, a molts, ens són impròpies. És a dir, molts no hauríem decidit fer el pas de fer-nos militants.
Però alerta, perquè encara queda molt per fer. I no hem d’esperar a veure com es desenvolupa el projecte, des de fora, com si es tractés d’un aparador. Nosaltres hem de formar-ne part des del primer dia.
No hem de ser espectadors. Hem de ser protagonistes per provocar aquest canvi que ara comença, perquè si no hi som nosaltres, hi seran uns altres per tornar a imposar els vells costums de sempre. I només de nosaltres depèn que aquest sigui veritablement l’espai que representi a tothom.
Mentrestant, aquestes mateixes personalitats, que titllen de “convergents” (tot i no ser-ho) a totes aquelles persones que els porten la contrària, també neguen la possibilitat de permetre qualsevol qüestionament o crítica a determinats lideratges, un greu símptoma més d’aquesta vella política partidista que hem de liquidar per poder avançar.
Sincerament, em genera molta preocupació que aquesta anomalia tan poc democràtica estigui tan latent, ja que la fe cega i la nul·la autocrítica no són la millor recepta per aconseguir un millor país per a ningú!
Però, tot i aquesta allau de barbaritats infumables, Junts, ha de continuar fent els seus primers passos per arribar a ser aquella clau de volta que Catalunya necessita per culminar allò que vam deixar a mitges, aglutinant novament a multitud de persones d’orígens i ideologies diverses, plenament compromeses a fer pinya a partir d’aquest 25 de juliol, per a recuperar l’esperit de Junts. De Junts pel Sí.
Perquè l’esperança d’assolir una República catalana justa, social, pròspera i de les oportunitats, és la que ens portarà a tancar aquesta trista etapa de desencís, ja passada i exhaurida. Per a obrir, finalment, de bat a bat, en el seu lloc, les portes de la llibertat desobedientment, amb determinació, coratge i valentia!
